Una de les grans herències que va deixar Jordi Pujol són les relacions internacionals que va teixir amb els principals països europeus. Durant els 23 anys al capdavant de la Generalitat, Pujol va establir bons contactes amb líders europeus de la talla de Jacques Delors o Helmut Kohl. Però més enllà del simbolisme de les seves trobades amb presidents i primers ministres europeus, Pujol va associar-se la Renània Septentrional (Alemanya), el Rhone-Alpes (França) i la Llombardia (Itàlia). Amb els dirigents d'aquests tres territoris va crear l'anomenat grup dels Quatre Motors d'Europa, una aliança internacional que va ajudar enormement a la petita i mitjana empresa catalana a internacionalitzar-se. L'estratègia de política exterior de Pujol no es va deslligar mai de l'econòmica, però sens dubte va aportar rèdits polítics a Catalunya.
L'arribada de Pasqual Maragall al govern, malgrat que a l'Ajuntament de Barcelona també havia mostrat aquesta vocació d'internacionalitat, va donar un gir radical a aquestes polítiques. Els conflictes interns van impedir una estratègia internacional clara. Les energies que va haver d'esmerçar el govern per seguir flotant malgrat les aigües remogudes en què es movia van fer-lo centrar únicament en tirar endavant l'Estatut. Tot plegat, sumat a la nul·la col·laboració de l'Estat, disposat a no tolerar mai més un nou Pujol, ha provocat la paràlisi de les relacions internacionals. s molt important que el govern reprengui una estratègia internacional adequada per tornar a posicionar Catalunya al món.
I és en aquest sentit que cal valorar la iniciativa del vicepresident Josep-Luís Carod-Rovira de rellançar l'aliança amb Escòcia. El 14 i 15 de desembre, el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, farà la seva primera visita oficial a Catalunya. Gairebé un any després que Carod-Rovira el visités, Salmond està cada dia més consolidat en el seu càrrec. Es tractarà d'una visita eminentment política, però que ha de servir per crear sinèrgies econòmiques.
En els últims anys l'economia escocesa ha començat a imitar amb èxit el model irlandès basat en l'aposta per a l'economia del coneixement.
Caldria persistir en aquest tipus d'estratègia internacional, per seguir obrint portes amb Europa i el món, sobretot després de veure com està gestionant la crisi el govern espanyol. Les prediccions de les principals institucions econòmiques mundials són que l'economia espanyola patirà molt per sortir de la crisi actual. No és tan un problema del sistema financer, com l'ensorrament del sector immobiliari i la manca d'un model industrial sòlid. Amb aquest panorama a Catalunya no li queda més remei que mirar a més de 1.000 quilòmetres de distància.
