En un dels calaixos dels màxims responsables del Grup Godó hi ha un estudi que calcula els costos i les oportunitats de convertir La Vanguardia en un diari amb dues edicions, seguint el model que va impulsar El Periódico. Saben, a més, que el Govern s'hi posaria molt de cara, ja que la premsa diària generalista és un dels àmbits on el català està infrarepresentat. Però també saben que és una maniobra sense retorn possible i temen que no els passi com al seu competidor etern a Zeta: que no van augmentar lectors sinó que tan sols van dividir-los a través de les dues edicions, però assumint els costos de traducció i doble tirada.

Un dels problemes a l'hora d'aconseguir aquesta fita és el poc suport que es pot generar als altres mitjans de comunicació. Com és obvi, cap mitjà es farà ressò d'una iniciativa que parla de la competència, de manera que les xarxes socials són una de les eines que s'apunta com a més efectiva de cara a ajudar a Godó a prendre una decisió en favor de La Vanguardia en català. De moment, a Facebook, en només vint dies més de 1.600 persones ja s'han apuntat a la causa de demanar la doble edició per al diari. Es tracta d'una xifra notablement alta, si es té en compte que en aquestes xarxes s'hi troben majoritàriament persones de la franja jove d'edat, no precisament el segment més interessat per la premsa escrita. Al marge del que acabi passant amb l'edició en paper, sí que sembla molt més propera i plausible l'opció de tenir la web de La Vanguardia en les dues llengües. Cal confiar en què sigui un primer pas de cara a la doble edició per al diari en paper.