Un any més, s'ha celebrat la gala Català de l'any' sobre la qual planen molts dubtes a l'entorn de la participació de TV3. La iniciativa va partir d'El Periódico de Catalunya i el biaix ideològic del diari ha encomanat també el certamen: el retrat de país que ofereix cada selecció anual de finalistes és molt eloqüent: abundància de perfils propers al socialisme i pocs noms obertament nacionalistes. La pretesa normalitat i desacomplexament d'Estopa, per entendre'ns. Però si es limités a una iniciativa d'una empresa privada poc més hi hauria a dir. La llàstima és que aquesta operació trobi en TV3 un aliat de primer ordre que amplifica la penetració d'aquesta visió (vàlida com qualsevol altra, però parcial) fins a fer-la massiva.
Algun sentiment de culpabilitat deu haver tingut, en tot cas enguany, ja que a les falques de promoció de la gala -inevitablement assignades a Josep Cuní- ometien que es tracta d'una iniciativa d'El Periódico. Curiosament, a la pàgina oficial del Català de l'Any', el diari és l'únic que figura com a organitzador, mentre que el logo de TV3 hi és absent (i només, al final, hi surt el dels Matins de TV3, en últim lloc dels col·laboradors, per darrere de Seat o Abertis).
On és, ara, Joan Ferran? Qui sempre s'omple la boca reclamant la pluralitat de TV3 no piula ara perquè la cadena pública fa el joc a una iniciativa que, en el camp polític, ha premiat només polítics d'un sol partit, com són Manuela de Madre, Pasqual Maragall i Ernest Lluch (per bé que hagi estat per les seves circumstàncies personals).
