Tot i que la 'Brunete mediàtica' no acostuma a excel·lir per ser precisament una argumentadora impecable, el nivell d'histèria al qual s'ha arribat aquesta setmana arran les concessions d'FM per part del CAC resulta digna de menció i estudi. Es posaven 83 freqüències en joc, per a les quals es van rebre 1.279 propostes o, per dir-ho d'altra manera, per cada llicència que algú guanyava, n'hi havia catorze que se'n quedaven sense. Això explica bona part del rebombori generat, ja que la llista de "perdedors oficials" és llarga i inclou noms dispars com el Grupo Zeta, la Cope o Punto Ràdio. En tot cas, diversos consellers han reconegut que el treball de debat del ple va ser gairebé inexistent i que la proposta venia molt elaborada ja pels serveis interns del Consell.
La 'Brunete', tanmateix, ha intentat torpedinar, una vegada més, la credibilitat de l'organisme. Però se n'ha sortit a mitges. s ressenyable, per exemple, la bretxa oberta entre el bloc 'cavernari' i el diari La Razón: els insults i increpacions al seu director, Francisco Marhuenda, per part de Losantos i companyia per no sumar-se a la protesta no tenien precedents en un grup de mitjans habitualment compacte i replegat en ells mateixos. El fet que La Razón sigui propietat de Planeta i que el grup de Lara hagi estat un dels beneficiats en el repartiment explica el vistiplau de Marhuenda al dictamen del CAC i demostra que, en realitat, no s'estan esgrimint raonaments sinó que es projecten les frustracions diverses dels perdedors.
També ha estat rellevant l'actitud del conseller a proposta del PP, que ha validat la decisió del CAC i ha criticat durament els qui li reclamaven un vot negatiu. El fet que els mitjans habituals (El Mundo, Libertad Digital, Cope...) s'hi hagin acarnissat i hagin clamat que el PP no tingui recursos per eliminar-lo del consell dóna compte de com no han integrat que, precisament, la independència del CAC és aquesta. Per això sobta que aquests mitjans carreguin contra la politització del CAC per, al paràgraf següent, exigir una ingerència política en forma de canvi forçat de conseller.
El Consell difícilment podrà prendre decisions veritablement despolititzades mentre els seus membres ho siguin a proposta de les forces presents al Parlament. Però ningú dels que ha criticat el present dictamen ha ofert una proposta alternativa, tenint en compte que abans aquest tipus de concessions les donava el Govern i de manera arbitrària. I convé recordar, també, que en la fase d'exposició dels criteris de valoració ningú no va interposar cap recurs.
