Des de fa ja uns anys, l'Ajuntament de Barcelona organitza el festival BAM coincidint amb les festes de la Mercè. El certamen se centra en l'anomenada música

independent i acostuma a congregar alguns dels noms que en els darrers mesos s'han fet populars en aquest àmbit gràcies a la crítica especialitzada. La nòmina d'artistes varia d'una edició a l'altra però es manté sempre una constant: el menyspreu pels grups que canten en català. Enguany, de les 70 bandes que hi ha contractades, només 10 tenen el català com a llengua pròpia.

L'Ajuntament sembla no haver-se adonat que la música en català ha experimentat un gir important els darrers anys. Si durant els noranta era un fenomen eminentment adolescent i que no despertava massa entusiasmes crítics, ara han sorgit moltes formacions que abracen un espectre adult de seguidors i que realitzen una aportació important a la cultura del país gràcies a la seva maduresa musical i lírica. Per això sobta aquesta baixa proporció de 10 contra 70. Tenint en compte els recursos esmerçats pel consistori en l'àrea cultural, costa de creure que sigui senzillament pura ignorància. Més aviat sembla la clàssica actitud del PSC a Barcelona, obsessionat a crear una marca de la ciutat obviant al màxim la seva pertinença a Catalunya.