A l'Estat espanyol la protesta ciutadana contra la política neoliberal del govern del PP que ha suposat retallades socials a dojo, un empobriment de les classes mitges i populars i una forta crisi social ha generat un moviment que ha adoptat forma de partit polític amb el nom de Podemos. El seu ideari regeneracionista és d'esquerres, rupturista, i el seu llenguatge incorpora nombrosos elements del populisme. També disposa d'un líder indiscutible. La seva força inicial semblava destinar-lo a canviar a fons l'estructura de partits, desplaçant el PSOE a una tercera posició i disputant la majoria al PP però els temps i els poders fàctics s'han encarregat d'anar laminant i retallant la seva empenta i les eleccions del 27 de setembre a Catalunya l'han noquejat.

Un efecte del 27S català ha estat doncs diluir l'empenta del populisme d'esquerres i enfortir el creixement del populisme de dretes. Houston, tenim un problema"

A les eleccions municipals del passat mes de maig va fer una demostració de força en guanyar les alcaldies d'algunes de les principals ciutats de l'Estat espanyol, en aliança amb altres partits polítics. A Catalunya va ser el cas de Barcelona en que va vèncer a la capital. La coalició guanyadora estava formada per sis partits o agrupacions (Podemos, ICV, EUiA, Equo, Procés Constituent i Guanyem Barcelona) i tenia una candidata molt potent, Ada Colau..Però ara ha punxat.

En el  nou Parlament la coalició amb el nom de Catalunya Si que es Pot (Podemos, ICV, EUiA i Equo) té onze escons (uns 360.000 vots), és a dir, dos menys que ICV-EUiA va obtenir el 2012. Està clar que el seu missatge centrat en els temes socials i la seva fugida d'estudi del problema nacional català no ha calat i que l'empenta del procés els hi ha passat per sobre. És un fracàs de Podemos i també de l'actual direcció d'Iniciativa i EUiA i la seva política d'aliances. Aquesta coalició (ICV-EUiA) després de dècades de viure sota l'ombra protectora del "gran germà" (el PSC) quan aquest s'està encongint a ulls vista i tenia la oportunitat de superar-lo ha equivocat la seva opció de buscar un altre "gran germà". L'ombra protectora de Podemos no és la que es pensaven i han rebut una forta clatellada.

-Un partit neofalangista-

En canvi, el populisme de dretes ha experimentat un fort creixement amb l'etiqueta de Ciudadanos. Els seus dirigents diuen que no són ni de dretes ni d'esquerres però prestigiosos professors d'història contemporània han qualificat aquest partit de neofalangista i és un fet que ha atret a les seves files a un bon gruix d'elements d'extrema dreta i nacionalistes espanyols radicals. També és un fet que fa un discurs regeneracionista, que desqualifica els vells partits, que és interclassista i que compte amb un líder indiscutible. La seva ideologia és coincident en gran part amb la que elabora la FAES, sobretot, en el que fa referència als temes nacionals espanyols.

Aquest partit va nèixer a Catalunya com a reacció al creixement del nacionalisme català i en un principi el seu discurs estava centrat en la defensa incondicional i a capa i espasa de la llengua castellana i la desqualificació del sistema escolar d'immersió lingüística. Els seus ideòlegs eran majoritàriament d'esquerres, amb mentalitat espanyolista. Un dels padrins va ser l'ex-ministre socialista Borrell i entre els primers financers estava l'empresari d'una coneguda cadena de cinemes. Volien un PSC a l'espanyola. En el nucli inicial quasi tots eren catalanoparlants però es dirigien  als castellanoparlants. Burxaven per provocar una divisió lingüística.

La ràpida evolució política que viu Catalunya en els últims anys els han portat a desplaçar a PSC i PP (principals graners dels seus vots, junt amb l'abstenció)) i quedar com el principal partit de l'oposició en el nou Parlament amb 25 diputats i uns 730.000 vots. En campanya electoral han rebaixat el seu llenguatge i amaguen part del seu programa per tal de rebre vots dels més poderosos i dels més castigats per la crisi, de les classes populars. Però darrera seu tenen una part important dels poders fàctics de l'Estat i del món empresarial. Ciudadanos està de moda i el PP està en davallada. El seu avenç a Catalunya els situa en molt bona posició en la cursa cap a la Moncloa. Però no podem oblidar que molts dels elements ideològics citats (nacionalisme espanyol, lideratge fort, xenofòbia, interclassisme, suport dels poders fàctics,...) els situen en una òrbita política semblant a la del Front Nacional francès de la família Le Pen.

Un efecte del 27S català ha estat doncs diluir l'empenta del populisme d'esquerres i enfortir el creixement del populisme de dretes. Houston, tenim un problema.

Toni Reig