Avui i per sorpresa l'Estat ha passat a l'ofensiva intentant enfortir la seva nació per mirar de frenar i entabanar el poble de Catalunya amb un as que tenia guardat a la màniga: l'abdicació del rei Joan Carles I, atrotinat, cansat i desprestigiat. Joan Carles I, ara per ara, posava en perill la monarquia i la seva continuitat.
L'Estat i els seus poders han optat, en el cas català, per evitar el xoc de trens amb Catalunya, impotents com estan per a fer frenar la majoria social catalana. I ara s'han cregut que poden aturar el procés cap al 9N amb la intervenció del ciutadà Felip de Borbó.
El ciutadà Felip fa unes setmanes que va venir a Catalunya i es va reunir amb els poderosos de sempre, públicament. Uns poderosos que són el passat --i Felip això ho sap. Però el ciutadà Felip també va tenir la intel·ligència i la vocació de futur d'entrevistar-se amb sectors econòmics, intel·lectuals, universitaris i de la societat civil amb la màxima discreció, uns sectors que li van explicar poder explicar a Felip una Catalunya diferent, fora de l'imaginari i continguts dels informes del PP i de C's, així com dels serveis de l'Estat --uns serveis absolutament incompetents i influenciats pels seus anys d'actuació a Euskadi.
Felip sap que si pretén guanyar les noves generacions sols li queda fer un gran cop de timó o... obrir les portes a la República"
El ciutadà Felip de Borbó sap que el seu pare va tenir dues grans oportunitats per a mantenir el seu regne. La primera va ser la transició democràtica, sota la tutel·la i la protecció del dictador Francisco Franco i els franquistes. Anys després, la segona oportunitat: el 23F, episodi amb molts clarobscurs però que li van permetre al rei guanyar credibilitat i continuitat.
Després una vida privada... una gran fortuna... i la seva incapcitat d'adaptar-se al canvis de la societat espanyola l'han portat a la decadència actual. Ara, el ciutadà Felip de Borbó ho té cru: el PP ha perdut quasi el 50% del suport electoral el 25M, i el PSOE també. Les forces d'ERC, Izquierda Unida (IU), Podemos, així com amplis sectors del PSOE, per altra banda, es declaren republicans i li creen una gran inestabilitat de cara al futur.
El ciutadà Felip de Borbó diu que coneix molt a fons la seva generació, sobretot la més jove, i sap que aquesta nova fornada no té res a veure, ni a Espanya ni a Catalunya, amb les generacions passades. A més, el ciutadà Felip sap que si pretén guanyar les noves generacions sols li queda fer un gran cop de timó o... obrir les portes a la República.
Quin paper vol tenir Felip de Borbó amb Catalunya? Ho haurà de decidir ell"
Per als independentisets i sobiranistes catalans, la monarquia és una antigalla i la immensa majoria són republicans. Però ¿li queda algun paper a jugar a Felip de Borbó? Per als catalans i possiblement per a Euskadi, Felip sols podria ser útil si acceptés un pacte de la corona espanyola --que ell segurament representaria-- amb la majoria social de Catalunya i Euskadi. Per a fer això, Felip hauria d'acabar amb l'entelèquia d'una nació, l'espanyola, única i indivisible, acceptant alhora la plurinacionalitat de l'Estat i convertint-se en la garantia de la plurinacionalitat política, cultural i lingüística.
Francament, no dubto que Felip de Borbó té asessors que li han posat sobre la taula l'opció que acabo de descriure, però... ¿aquesta tindrà força per a imposar-se? No em preocupa el poble espanyol, un poble madur, plural i democràtic, sinó que em preocupen els poderosos, els lobbies, els alts funcionaris de l'Estat i els seus aparells, que són els que manen i oprimeixen Catalunya però també el poble espanyol. Potser és demanar molt al ciutadà Felip de Borbó, però aquest serà el seu repte o serà el rei amb més curta història d'Europa.
Ara toca que Catalunya estigui amatent com ja ha dit el President Artur Mas. Sense donar un pas enrere i més decidits que mai cap al 9N.
Quin paper vol tenir Felip de Borbó amb Catalunya? Ho haurà de decidir ell.