Han estat molts i importats els dirigents d'ERC que han sabut fer un pas enrere: Joan Puigcercós, Josep-Lluís Carod-Rovira, Josep Huguet, Ernest Benach, Xavier Vendrell i molts d'altres. Han entès que era moment de deixar pas a una nova generació, que fixés un nou rumb a ERC, després de reiterats fracassos electorals. Només hi ha un dirigent d'ERC que no ho ha entès: Joan Ridao.
El portaveu d'ERC a Madrid s'ha presentat a les primàries per intentar mantenir el càrrec, barrant el pas a la renovació que representa Alfred Bosch, el candidat avalat per la futura direcció, escollida per les bases, amb Oriol Junqueras al davant.
Ridao ha estat un bon diputat a Madrid, ha fet una feina tècnicament brillant i políticament correcte, però no ha sabut entendre que bufen vents de canvi. El tripartit va cremar, injustament o no, una generació de dirigents a ERC. En el cas de Puigcercós és especialment injust, perquè ha hagut d'assumir un resultat electoral desastrós a les passades eleccions catalanes, quan la responsabilitat no era seva. Però ha sabut llegir bé el missatge i s'ha situat en segon pla.
Els polítics bons són els que saben entendre els temps. I els temps del tripartit han passat, com els de Ridao. La candidatura d'Alfred Bosch representa renovació, canvi i sobretot, possibilitat d'aglutinar sectors independentistes avui fora d'ERC. Pot ajudar a sumar, no a restar, que és el que li convé a l'independentisme. La gent està cansada de divisions.
