Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 2 de de febrer del 2015 | 17:02
Crònica · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Mobilitzats pel futur

La majoria social per la independència no pot dubtar d'ella mateixa, no pot afrontar compungida les tres eleccions d'enguany. Hem de tornar-nos a mobilitzar guanyar les municipals, les catalanes i les espanyoles i demostrar als països democràtics del món, de manera triplicada i contundent, la voluntat d'independència de la majoria poble català. Per vèncer a totes tres eleccions ni podem dubtar de nosaltres mateixos, ni podem mirar-nos el melic.

No hem perdre'ns en batalles semàntiques sobre si són eleccions plebiscitàries o constituents, o sobre quin és el millor full de ruta. L'única cosa segura és que uns mals resultats electorals en qualsevol de les tres eleccions ens afebliran i uns bons resultats dels partits que defensen la independència ens aproparan al seu assoliment. Les querelles internes dels nostres dirigents no afegiran cap persona a la nostra causa.

Per guanyar el proper cicle electoral hem de retornar a centrar-nos en els problemes dels nostres conciutadans com va fer la campanya "Ara és l'hora". Hem de demostrar als conciutadans indecisos que la independència és l'únic projecte de futur per als aturats, en especial per als joves, per als desnonats, per als malalts en llista d'espera, per als infants que pateixen la pobresa. Per contra el Regne d'Espanya no té cap horitzó de futur. La política del PP i el PSOE i de l'oligarquia espanyola és esperar passivament un canvi en el cicle econòmic. Esperen que la devaluació interna, és a dir la rebaixa de les condicions laborals i les retallades ens retornin al creixement de la bombolla immobiliària. Aquesta via només porta a la "recuperació dels rics", a l'alça de les borses, que multiplica els seus patrimonis. El futur de la recuperació dels rics espanyols és que l'any 2020 l'atur continuarà per sobre del 20%, tal com pronostiquen les institucions econòmiques internacionals.

Tenim tres eleccions per demostrar als nostres veïns que l'Estat espanyol es resigna a un futur consistent amb el seu passat: sense indústria, depriment, caracteritzat pels sous baixos en sectors de baixa tecnologia, en la precarietat laboral, en la retallada de l'Estat del benestar. Un Estat en que les grans constructores, els principals partits i l'opinió pública provinciana es posen d'acord en continuar dilapidant milers de milions en construir milers de quilòmetres d'AVE que provocaran la fallida de ADIF i Renfe dintre de molt poc temps. O que no protesten quan l'Estat paga 1.500 milions d'euros a Florentino Pérez perquè el president del Real Madrid és intocable.
Hem de mostrar que Catalunya té un projecte de futur sòlid, no unes quantes proclames demagògiques"
A les tres eleccions properes hem de mostrar que Catalunya té un projecte de futur sòlid, no unes quantes proclames demagògiques. El projecte català de construir un país comparable als millors petits Estats del nord d'Europa té una base industrial sòlida, una esperit d'iniciativa empresarial, uns treballadors amb una formació cada vegada millor, una creixent base exportadora, unes estructures d'investigació avançades.

Estem preparats per a un debat rigorós sobre fets contrastables com el que van tenir entre escocesos que defensaven la independència i els que volien mantenir l'statu quo. Aquest és el debat que al que Espanya té pànic, i per aquesta raó l'intenta prohibir, i contesta amb amenaces. A Espanya hi ha tertúlies, però no hi ha debat democràtic. Per aquesta raó és incapaç de diagnosticar la seva situació: ha modernitzat el consum privat i públic sense actualitzar les estructures productives. Ha mantingut uns esquemes mentals i unes estructures burocràtiques obsoletes mentre el seu pressupost assolia unes dimensions contemporànies gràcies a l'endeutament i al drenatge fiscal de Catalunya, el País València i les Illes.

La majoria social per la independència no pot dubtar d'ella mateixa quan emergeix dels "reality shows" polítics de la televisió del Sr. Lara un grup de tertulians que, de la nit al dia, construeixen una candidatura electoral que adopta les formes d'un moviment regeneracionista. Es presenten com un partit comparable a la Syriza, però les seves crítiques a la casta evoquen més el "Moviment Cinc Estrelles" italià pel seu naixement als platós de les cadenes de Berlusconi i a les xarxes socials (el blog de Beppe Grillo és dels més seguits d'Itàlia).
No podem dubtar de nosaltres mateixos perquè el projecte de futur que representa la independència de Catalunya no és un fenomen passatger"
La retòrica dels "grillini", a part de la seva denúncia de la corrupció, era ecologista i antieuropea, mentre que la de Podemos té un rerafons marxista. Però la seva estructura marca el seu recorregut futur, que no pot ser altre que el del "M5E" que va aconseguir un 25,5 % de vots a les legislatives italianes de 2013. Però el seu paper posterior ha estat nul; no ha aconseguit transformar Itàlia, com en teoria es proposava, perque no tenia un moviment sòlid al darrera. Si "Podemos" es proposés realment regenerar l'Estat espanyol no sortiria amb el "pujolià" "ara no toca" davant del moviment per la independència. No entraria en tromba a atacar la CUP i el President Mas. Hi veuria un aliat potencial, com els republicans espanyols el van veure en Francesc Macià al Pacte de San Sebastián que va portar a la II República. Però, aleshores, el Sr. Lara, acèrrim enèmic de la independència com la majoria de l'oligarquia catalana, ordenaria retirar la presència de Pablo Iglesias a la Sexta, el seu canal de televisió.

No podem dubtar de nosaltres mateixos perquè el projecte de futur que representa la independència de Catalunya no és un fenomen passatger sinó té uns fonaments consistents. Deixem-nos de baralles estèrils i reivindiquem-nos perquè hem fet una gran gesta en els darrers anys. A les properes eleccions hem de reivindicar-nos perquè la mobilització de la majoria del poble català ha admirat el món.

El seu caràcter pacífic, cívic, europeista, constructiu i profundament democràtic sobresurt en una Europa en la que proliferen els moviments xenòfobs, euro-escèptics, d'extrema dreta i d'extrema esquerra. Perquè el moviment sobiranista no divideix, sinó que és inclusiu i aglutina la gent més preparada del país, els treballadors del camp i de la indústria, els empresaris més dinàmics, l'espessa trama associativa del país. Només una majoria social d'aquestes característiques és capaç de desafiar democràticament l'Estat espanyol posant les urnes i convocant dos milions quatre-cents mil ciutadans.

Amb aquesta profunda convicció els partits que defensen la independència s'han de presentar mobilitzats pel futur. L'entusiasme de la majoria social per la independència arrossegarà l'adhesió dels conciutadans que encara dubten. Guanyem totes les properes eleccions i la independència serà irreversible!

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Notícies relacionades
Indica publicitat