Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 26 de de novembre del 2015 | 11:14
Crònica · Política

No era vel·leïtat, sinó esperança

Si abans el català ximplet era un individu esquerranós que votava centredreta per raó de patriotisme, avui ho seria un individu ideològicament moderat que ha votat la CUP per raó... de patriotisme.

La mateixa bandera amb què abans la plutocràcia ocultava arterosament la cartera, el 27S hauria servit ―amb l'afegit d'un vistent estel roig― perquè l'extrema esquerra més tronada manllevés milers de vots i obtingués deu diputats. Deu chavistes intransigents que bloquegen l'elecció del president gràcies a la beneiteria d'uns electors que, freturosos de puresa independentista, no haurien fet sinó encimbellar la puresa revolucionària. Irònicament, ja no seria la falsa consciència de les classes subalternes el que frustraria un procés de transformació política, sinó la falsa consciència d'una fracció de classe acomodada i estúpidament captivada per la barreja d'iconoclàstia i ortodòxia que ofereix la CUP.

Per més vot prestat que hagi tingut la CUP, i per més desassossec que el seu enroc conciti entre una part del propi electorat, ningú no hauria de xifrar l'endimoniada  correlació de forces que es dóna en l'independentisme com un subproducte d'abrandaments, irreflexions i vel·leïtats"

No cal dir que rabejar-se en aquesta anàlisi és una manera com qualsevol altra de racionalitzar les pròpies frustracions, això és, de no voler agafar pel morro la bèstia de la història. Per més vot prestat que hagi tingut la CUP, i per més desassossec que el seu enroc conciti entre una part del propi electorat, ningú no hauria de xifrar l'endimoniada  correlació de forces que es dóna en l'independentisme com un subproducte d'abrandaments, irreflexions i vel·leïtats. L'èxit electoral de la CUP, i el que presumiblement hauria tingut ERC, juntament amb el suport que va rebre el sobiranisme retràctil de CSQEP, donen compte d'un fet històric indubtable, bé que d'abast incert: l'esquerranització, lleu o resolta, que experimenta el catalanisme davant els embats de la crisi. En efecte, l'independentisme s'ha tornat socialment més antagonista perquè la vida s'ha tornat ostensiblement més dura, dada que en absolut queda impugnada per l'anècdota sobre el tal individu d'ordre, fidel votant de CiU, que el 27S va optar per Antonio Baños.

Confiem que l'esquerra independentista no equivocarà el pas, però, sigui com vulgui, convé no enganyar-se puerilment sobre la responsabilitat última d'un eventual error històric de la CUP: no serà pas a la mesocràcia vel·leïtosa a qui caldrà atribuir-la, sinó simplement a un bloc històric, el de l'esquerra encabritada, de qual, orgullosament o desficiosa, alguns formem part.





Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat