Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 23 de de gener del 2014 | 17:40
Crònica · Política
Josep Pinyol i Balasch
Historiador i empresari

Programa sobiranista per superar la divisió social d'Europa

Les perspectives del Fons Monetari Internacional assenyalen que Espanya tindrà el menor creixement del PIB d'Europa: el 0,6% el 2014 i el 0,8 % el 2015, enfront del 1,6% i el 1,4% d'Alemanya o el 2,4% i el 2,2% del Regne Unit. Els mitjans de comunicació i els partits de l'oligarquia espanyola han celebrat les previsions ressaltant que el FMI ha triplicat les seves previsions anteriors d'un creixement del 0,2%. 

Les elits constitucionals, que han malbarat centenars de milions d'euros que ara són deutes i han creat sis milions de parats, continuen aferrades al seu diagnòstic equivocat d'una crisi conjuntural de la que Espanya en sortirà per la dinàmica cíclica de l'economia. La seva proposta de futur és la devaluació interna de les condicions laborals i les retallades de l'Estat del benestar.

El poble català s'ha aixecat contra aquest futur espanyol i ha alçat el seu projecte: esdevenir un Estat per instaurar el model democràtic, econòmic, social i cultural de les petites nacions centrals d'Europa. Aquest objectiu té dues exigències indestriables: el dret a decidir i un programa per superar la divisió social d'Europa. Només si ambdues exigències tenen el mateix relleu a les formacions sobiranistes assolirem la majoria sobiranista esclatant que necessitem a les eleccions europees del mes de maig.

Al costat de l'apel·lació a per celebrar la consulta cal presentar un programa per superar la divisió entre l'Europa central i la perifèrica. El III Congrés Catalanista ja va diagnosticar l'any 2009 que la crisi econòmica no era conjuntural sinó estructural tant a nivell internacional com espanyol i català (veure ponència Independència i crisi econòmica). Ara hem de presentar el nostre diagnòstic de les causes profundes que han portat a la crisi de l'euro i de la situació insostenible dels països perifèrics amb un atur superior al 20% de la població activa.

L'entrada en vigor de la moneda única va coincidir amb l'ingrés de la Xina a l'Organització Mundial del Comerç que va accelerar la globalització salvatge. Quinze anys després la immensa majoria dels productes de les botigues d'IKEA, Zara, Mango i tantes d'altres són fabricats a països asiàtics. La deslocalització productiva ha estat brutal i ha afectat els països que no tenien ni la base tecnològica ni la densitat empresarial necessària per especialitzar-se en productes d'alta tecnologia. Així els teixits que fins l'any 2000 Zara comprava a Catalunya i es cosien a Andalusia ara es fabriquen a Xina i es confeccionen a Bangladesh.
Cal un conjunt de polítiques europees destinades a resoldre les elevadíssimes taxes d'atur des de la seva arrel"
Els centenars de milers de milions que es van transferir en forma de crèdits i subvencions des dels països centrals europeus als perifèrics van ocultar la desindustrialització dels bens de consum. Tancaven fàbriques però es construïen pisos i s'obrien hotels. Però l'esquema no podia durar perquè tard o d'hora els deutes s'havien de pagar. Ara els països perifèrics no tenen la base productiva necessària per retornar els crèdits, ni els privats, ni els públics. Pensar que els mercats poden crear-la de manera automàtica gràcies a la baixada de salaris i la retallada de l'Estat del Benestar és el mite més nefast dels nostres dies. Els tallers de confecció que confeccionaven camises pel Zara a l'Hospitalet no podran mai competir els de Dacca, per molt que rebaixin els sous, si continuen paguant els lloguers, l'electricitat, els impostos i els altres inputs d'aquí.

Per resoldre la divisió europea cal partir d'una constatació: les elevadíssimes taxes d'atur de Catalunya, de Grècia, de Portugal, d'Irlanda, d'Espanya no són problemes només d'aquests països sinó del conjunt de la Unió, des del moment que hi ha una moneda única. Cal un conjunt de polítiques europees destinades a resoldre aquest problema des de la seva arrel: la feble base productiva de moltes zones de la Unió i de les oligarquies d'aquests països per a crear-les. La Unió Europea ha de dotar-se de polítiques específiques per a reduir la divisió social i econòmica com s'ha dotat de mecanismes per rescatar Estats i grans corporacions bancàries.

Aquestes polítiques han de tenir, com a mínim, tres línies:

a) una política industrial europea, perquè els mercats per ells mateixos no són capaços de resoldre la feblesa del teixit empresarial
b) una reconversió productiva destinada a eliminar, en una generació, el consum d'energies fòssils i contaminants i reduir de manera dràstica l'impacte de l'activitat humana en els grans equilibris mediambientals. Aquesta reconversió serà una gran font de generació de llocs de treball
c) la Unió Europea ha d'usar el seu enorme pes en el comerç internacional per replantejar l'actual model de globalització, que amenaça el model europeu d'Estat del benestar. Ha d'exigir que l'Organització Internacional del Treball tingui un pes determinant a l'hora de fixar les normes del comerç internacional. I una reforma del sistema monetari internacional que no permeti la manipulació de la cotització de les divises

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat