Tots els Estats del món tenen estratègies per vetllar per la seva seguretat a les xarxes de telecomunicació i per preservar les seves dades i les dels ciutadans davant d'atacs interns o externs.

És potser avui que molts se n'adonen per què en algun moment certs elements polítics i mediàtics, interns i externs, van voler fulminar el CESICAT i van atacar no només a la seva credibilitat sinó a les persones que desenvolupen i van desenvolupar una tasca de creació i manteniment d'eines d'Estat.

Esmentant l'informe número 5 del CATN que poca gent deu haver llegit,  La seguretat cibernètica: les infraestructures TIC també es podrien veure amenaçades per atacs informàtics, aquesta mena d'atacs constitueixen un risc que cal tenir més en compte, no només pel mal que poden provocar sinó perquè, en ser una actuació silenciosa i anònima, la seva autoria és difícil de demostrar.

Tanmateix, tot Estat disposa de serveis d'intel·ligència que poden actuar a través d'internet a favor i en defensa dels seus interessos. Per tant, caldria col·laborar amb l'Estat espanyol per poder rebutjar actuacions bel·ligerants a través de la xarxa contra les infraestructures TIC. Les actuacions bel·ligerants a través de la xarxa s'englobarien en el concepte de "ciberseguretat".
El proper atac cibernètic podria ferir la medul·la del Govern"
I també: "Així mateix, l'OTAN considera que la segona amenaça potencial en la seguretat dels països membres, després d'un atac nuclear, és l'atac a la xarxa. Així es va explicitar a la Chicago Summit Declaration del maig de 2012."

I per últim: "Un eventual document que consideri, en forma d'estratègia o de document similar, la ciberseguretat a Catalunya hauria de cercar almenys els objectius de protecció següents: a) les comunicacions del Govern i dels serveis públics; b) les infraestructures crítiques i el seu entorn TIC; i c) les dades dels ciutadans. Tot plegat, impulsant la confiança i seguretat en les TIC de ciutadania i Administració.

a) Concretament, la protecció de les comunicacions del Govern i dels serveis públics s'orienta a garantir tant les comunicacions que rep la població, de forma regular i contínua, per tal de satisfer certes necessitats d'interès general, com les comunicacions internes i com, finalment, els serveis bàsics de les administracions. Cal recordar que les TIC donen suport al correcte desenvolupament d'aquests serveis i esdevenen el mitjà principal per al govern electrònic, l'administració electrònica i la participació ciutadana.
Si no fem estructures d'Estat, no aguantarem ni 24 hores"
b) Pel que fa a la protecció de les infraestructures crítiques, n'hi hauria prou a reiterar que d'aquestes depenen el bon funcionament i la fiabilitat en la prestació de determinats serveis, alguns de primera necessitat, com l'aigua, la sanitat o l'energia. Qualsevol mal funcionament d'aquests serveis, encara que fos per un breu espai de temps, tindria conseqüències greus i imprevisibles.

c) Finalment, pel que fa la protecció de les dades dels ciutadans, recordem que la seva gestió, explotació i tractament són cabdals per a la provisió dels serveis públics. A més, contenen informació sensible i que cal protegir (diu qui som, quines capacitats i habilitats tenim, estudis, salut...) Caldria, doncs, assegurar el seu ús, però també la seva protecció, que constitueix un dret fonamental.

És a dir, que ens ha anat d'un pèl! Ara han anat per les farmàcies, historial mèdic, emergències mediques, etc..., en allò que més mal poden fer als ciutadans. El proper atac cibernètic podria ferir la medul·la del Govern. En els propers mesos hem de fer candidatures conjuntes, eleccions i moltes mobilitzacions i declaracions, però si no fem estructures d'Estat, no aguantarem ni 24 hores. Comencem per l'Agencia Tributària, però seguim amb elements tan crítics com són les TIC, l'energia o la seguretat.