Diem presumptes perquè amb la seva actitud extremadament violenta van robar el protagonisme als centenars de milers de persones que, provinents de diferents llocs de l'Estat, van concentrar-se per protestar per la situació social i econòmica en la què estem immersos des de fa uns anys, dramàtica en molts casos. El resultat d'aquells enfrontaments va ser de 101 persones ferides, 67 de les quals policies i 34 manifestants. Dos dels policies ferits, en estat greu. Hi ha però, el risc de pensar que com tot allò va passar a 500 kilòmetres de distància, no ens ha d'amoïnar. Aquells fets ens porteu a algunes reflexions.

La primera, fa referència als errors en la planificació i desenvolupament del dispositiu policial i a l'actitud de la Delegació del Govern i l'alcadia de Madrid. Quan es produeixen alduralls al carrer, sempre hi ha i hi haurà opinions contraposades sobre qui ha provocat a qui. Pels uns haurà estat la policia qui ha començat, pels altres hauran estat els manifestants.

Al nostre entorn i producte de la història recent, hi ha tres cossos policials amb molta experiència en la gestió de conflictes d'ordre públic. Aquests són el Cuerpo Nacional de Policia, la Ertzaintza i els Mossos d'Esquadra. No pretenem fer aquí un assaig sobre models d'ordre públic ni tampoc un estudi comparat de com el tracta cada país i cada cos policial. Si bé és cert que hi ha moltes variants i maneres possibles de fer-ho, hi ha situacions i moments que no difereixen gaire d'un lloc a un altre i per tant, tampoc la manera d'afrontar-lo. La diferència principal però no rau tant en la part diguem-ne "tècnica" sinó en la part "política". Política pel que fa a com i on ha de tenir lloc una manifestació, en el procés negociador abans i durant la mobilització, a si s'ha de dissoldre o no, a com s'ha de dissoldre, si cal utilitzar la força o no i en quin grau i mesura, a quins mitjans caldrà utilitzar i quan. Aquestes decisions polítiques són les que caldrà aclarir. La política i la tècnica requereixen de quelcom fonamental: informació. Informació de qualitat i permanentment actualitzada, que permeti preveure els escenaris i riscos possibles i permeti encertar en la presa de decisions i en les actuacions.
Els polítics no poden reaccionar amagant-se darrera els policies i al mateix temps qüestionant-los, criticant-los i menyspreant-los"
Cal valorar i destacar positivament que aquells policies assetjats, agredits i acorralats, amb greu risc per a la seva integritat i la seva vida, mantinguessin la calma suficient i la sang freda i no haguessin utilitzat les eines i procediments més expeditius dels quals estan dotats. No només a l'Estat sinó també en alguns altres dels països del nostre entorn europeu i democràtic, en alguna ocasió s'ha hagut de lamentar la resposta armada d'algun policia que veia perillar la seva vida. Hem de felicitar-nos doncs, i hem de felicitar-los, per aquest comportament dels membres de les Unidades de Intervención Policial i de la Policia Municipal i expressar-los la nostra solidaritat.

Aquella mateixa nit i els dies següents, la indignació dels policies i dels seus companys es va fer palesa a les xarxes socials. Van tenir la immediata solidaritat de policies d'altres cossos policials, també dels mossos d'esquadra. Es van produir concentracions de policies en suport i solidaritat amb els membres de les UIP. Juntament amb els sindicats, demanen el cessament del comissari cap de les UIP, i del cap de la UIP de Madrid. Els acusen, juntament amb altres comandaments, de ser responsables amb la mala planificació i gestió del dispositiu, de les agressions i lesions que van patir els policies. El ministre de l'Interior, novament sembla que se'n salva de la crema i es limita a dir que es farà una investigació del què va passar.

La segona reflexió, breu, però referida a les imatges de gran violència per part d'aquells que s'enfrontaven als policies, en algunes casos amb clara voluntat de massacrar-los. A Catalunya i a Barcelona no eren noves aquestes imatges, si bé potser no havien arribat al grau d'extrema violència que es podia observar en algunes imatges, on es veia clarament la voluntat de fer mal o molt més que això. Eren imatges tant colpidores com les que mostren una actuació policial exercint una violència desmesurada i desproporcionada. Les accions violentes dels que ens costa referir-nos com manifestants, mostren un clar acarnissament i una acurada organització.

El què ha passat a Madrid ens ha de fer reflexionar, un cop més. El risc de l'efecte mimètic o de contagi, i que tot pugui respondre a estratègies organitzades que pretenguin convertir el carrer en escenaris de guerrilla urbana, és evident. Considerem que no és només responsabilitat dels estaments polítics i policials preveure i afrontar-ho. Ho és de tota la societat civil, també dels mitjans de comunicació, aïllar els violents i deixar de criminalitzar de manera indiscriminada els policies. Això no vol dir en cap cas que no calgui vetllar i exigir responsabilitats quan es duguin a terme actuacions abusives, desproporcionades o il•legals. Insistim, cal aïllar els violents. No podem pretendre que hagin de ser els policies els que hagin de resoldre els problemes de la crisi ni els problemes que causen la indignació de molts dels nostres conciutadans. Els polítics i el país en general no poden reaccionar sempre amagant-se darrera els policies i al mateix temps qüestionant-los, criticant-los i, en ocasions, menyspreant-los.

Recordem que el desembre passat, el Parlament de Catalunya va determinar prohibir la utilització de pilotes de goma. Imaginem què passaria en una situació semblant a la de Madrid, quan encara no s'ha dotat als Mossos d'Esquadra dels mitjans alternatius que permetin fer-hi front amb garanties per a tots, manifestants i policies. Està molt bé eliminar les pilotes de goma, però no podem deixar els nostres policies "en pilotes". Cal dotar-los de la diginitat i dels mitjans i del suport social i moral que requereix tenir una policia en un societat democràtica.