Diu que Europa no havia tingut tants refugiats des de la Segona Guerra Mundial i admet el risc que puguin entrar a Alemanya gihadistes camuflats de refugiats, però també creu que, si els gihadistes volen venir, hi ha maneres més fàcils de fer-ho. En aquest sentit, explica que Alemanya pot ser víctima d'un atac terrorista com qualsevol altre país i que per això han pres un seguit de mesures: la creació d'un centre antiterrorista que segueix els sospitosos, la coordinació amb els aliats i l'enduriment del codi penal per als que lluiten amb els islamistes. Creu que a Alemanya han trobat un bon equilibri per mantenir les llibertats individuals mentre es lluita contra el terror, però que encara tenen el repte de rastrejar Internet respectant la privacitat de la gent.

Es mostra reticent a utilitzar el poder militar a Síria com a instrument de política exterior, tal com fan França i la Gran Bretanya, i explica que Alemanya exporta armes als kurds a l'Iraq –cosa que el món accepta—, treballa amb els seus aliats en el camp polític en les negociacions amb l'Iran, ha destruït armes químiques del règim de Damasc i ha ajudat Turquia quan temia ser atacada per míssils sirians. Opina que per a enderrocar l'anomenat Estat Islàmic calen exèrcits de terra, i per ara, no n'hi ha cap d'europeu. Diu que s'ha demanat la col·laboració dels països àrabs veïns però que no intervenen o ja formen part del conflicte. Creu en la valentia dels kurds, però pensa que només alliberaran el Kurdistan. Pel que fa a una possible sortida política, opina que seria l'opció ideal, perquè la gent està desitjant una pausa en la guerra civil, però que, ara per ara, Al-Assad està més feble que mai, tot i el suport de Rússia i l'Iran, i que no hi ha cap força militar que pugui salvar-lo, almenys a escala personal.