Col·lectiu Coronel Escofet · Fa unes hores s'han dut a terme dos actes pràcticament simultanis: un organitzat pels cossos i forces de seguretat de l'Estat a l'Auditori, i l'altre del Departament de l'Interiori i Mossos d'Esquadra, al Palau Robert. Mentre la situació institucional i competencial sigui l'actual, ningú no hauria d''ensenyar el múscul' i s'hauria d'actuar amb tota prudència.

La senyora delegada del Govern espanyol, María de los Llanos de Luna, ha se saber que les nostres institucions nacionals catalanes ja no es troben en la mateixa situació en què es trobaven en aquell nefast 23-F, una jornada en la qual les diferents nacions i sensibilitats polítiques de l'Estat van estar a punt d'enfrontar-se.

Per això, els actes de provocació com el de l'Auditori estan totalment fora de lloc: actes en els quals l'Estat ens torna a 'ensenyar el paquet'. La Generalitat, amb molta prudència, ens explicava, al Palau Robert, la trista història de la guerra civil (1936-39). En l'acte del Departament d'Interior el comissari Miquel Capell, dels Mossos d'Esquadra, va haver de recordar que, quan va esclatar el conflicte amb Espanya, la policia catalana va ser fidel al President i a la Generalitat.
Si Cataluna s'independitza, les forces de seguretat d'ambdós estats hauran de col·laborar estretament"
Capell, però, també hauria d'haver recordat que la Guàrdia Civil, que en aquells moments restava al servei de la Generalitat de Catalunya, també es va mantenir fidel a la República catalana sense fissures. Anys després, amb la victòria del general Franco, els seus màxims comandaments van ser afusellats per haver-se mantingut fidels al poder institucional. Aquesta part de la història no la deu conèixer l'actual delegada del Govern d'Espanya.

No es pot jugar amb els sentiments identitaris dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Estem a Europa i les opcions militars ja no poden parar la voluntat majoritària dels ciutadans que actuen pacíficament i democràtica. Cal reconèixer que la delegada del Govern viu de la provocació, de l'exhibició, de la visualització dels cossos i forces de seguretat de l'Estat creant un conflicte amb la societat catalana, una societat que ja disposa de les seves institucions de seguretat.

Caldria que Llanos de Luna actués amb la mateixa prudència i responsabilitat amb la que actua el Conseller de l'Interior, Felip Puig, qui no està contestant cap de les provocacions que, des de fa uns mesos, li fa la delegada del Govern espanyol.

També la senyora Llanos de Luna hauria de ser conscient que, si finalment la onada dela història porta Catalunya a la seva sobirania, les forces de seguretat d'Espanya i de Catalunya hauran de col·laborar estretament en la defensa dels ciutadans de l'enemic comú: la delinqüència. A més, segur que molts professionals dels cossos i forces de seguretat de l'Estat voldran continuar a Catalunya en la nova situació política: ells i les seves famílies. 

No els converteixi vostè, senyora Llanos de Luna, en la guàrdia pretoriana d'un imperi decadent que ja no existeix.