Superat l'obstacle de Madrid és hora d'abordar París. No es tracta de cap competició esportiva, ni de cap guerra, sinó de fer realitat un objectiu que, com a mínim, es remunta fins el 1985. Va ser aquell any, durant la segona legislatura del president Pujol al capdavant de la Generalitat, que el govern va fer arribar la seva primera proposta de tren d'alta velocitat al ministeri de Foment.
Eren els anys durs del felipisme, que va desar el calaix el projecte o que, millor dit, el va aprofitar per acabar fent un tren d'alta velocitat. Un tren, però, que mirava a Àfrica i no pas a Europa, com volien -i necessitaven- els catalans. Els Jocs Olímpics de Barcelona van servir d'excusa per enterrar el projecte durant 10 anys fins que el Pacte del Majestic va reflotar-lo.
El 2012 el tren ens deixarà a les portes d'Europa, però no podrà passar de Perpinyà. Perquè això sigui possible i la xarxa catalana es pugui connectar amb els grans eixos ferroviaris europeus caldrà vèncer abans les resistències del govern francès i l'oblit de la Unió Europea que pateix el corredor mediterrani. Són tasques que requereixen una bona dosi de tenacitat i paciència, qualitats que no abunden precisament durant els darrers temps.
Però si ha alguna cosa que posa d'acord a la immensa majoria de polítics catalans i també empresaris i sindicats en temps de crisi és l'oportunitat d'or que significa per a l'economia catalana un tren de mercaderies que permeti transportar els productes que arriben al port de Barcelona als principals consumidors europeus.
Per tot plegat, i perquè a França s'ha obert aquests dies el procés públic de negociació del tram d'alta velocitat entre Perpinyà i Montpeller, més que mai polítics i societat civil s'han unit per empènyer en una sola direcció. Ahir van ser els alcaldes de Barcelona, Girona i Figueres, els que van assistir a una cimera amb els alcaldes de les principals ciutats del sud de França per fer pressió per accelerar la construcció de la línia. Encapçalats per l'alcalde Hereu, els municipis catalans han convençut els francesos de les bondats d'un traçat mixt per a viatgers i mercaderies, aquestes últimes especialment importants. La missió dels alcaldes francesos no serà gens fàcil, ja que hauran de convèncer el ministeri de Transports francès.
A la pressió política s'hi han afegit avui els sindicats que també han reclamat unànimement la construcció del corredor mediterrani i l'establiment d'una connexió de gran capacitat amb Europa, un objectiu àmpliament compartit per l'empresariat del país. Si es toquen les tecles adequades, l'obra pot ser una realitat abans del 2020. De realitzar-se, seria un gran pas cap a la sobirania econòmica del Principat, que perdria la por als boicots que es puguin fer des d'Espanya.
