Només amb quinze dies al capdavant del ministeri de Foment José Blanco ha aconseguit que els catalans oblidem Magdalena Álvarez. El nou titular del ministeri que més calés mou després del d'Economia es va presentar a Barcelona carregat de bons propòsits.


Blanco venia amb la clara missió de tranquil·litzar els ànims del govern i fer alguna concessió. El regal' escollit per l'ocasió era el traspàs de Rodalies, la negociació del qual feia molt temps que estava bloquejada.

Cuinat abans d'arribar en converses telefòniques entre el mateix ministre i el conseller Nadal, Blanco va ser rebut amb tots els honors pel president Montilla a la Generalitat. Potser, però, Montilla s'hagués hagut d'esperar a llegir la lletra petita de l'acord per posar la catifa vermella a Blanco. Tot i que és veritat que el que ha acabat oferint el nou ministre és molt més del que estava disposada a cedir Magdalena Álvarez, algunes de les incògnites no estan resoltes.

El principal dubte són els recursos que la Generalitat obtindrà del govern central si decideix, durant el 2011, separar el material mòbil i el personal de Rodalies Barcelona. Tot i que l'acord li dóna el mànec de la paella al govern, aquest podria no tenir els recursos suficients per tirar endavant una companyia estrictament catalana. Més si tenim en compte que les negociacions pel sistema de finançament estan com estan.

D'aquesta manera, la qualitat del servei de Rodalies de Barcelona continuarà depenent de la voluntat del ministeri de Foment ja que serà seguirà sent qui marcarà les quantitats econòmiques del contracte-programa de Rodalies Barcelona. Aquest contracte, que marca les inversions, s'haurà de negociar a partir del 2010, quan acaba l'actual.

Potser caldria, doncs, haver moderat algunes escenes d'eufòria perquè la concessió de Blanco no és res més que el compliment dels mínims traspassos ferroviaris que garanteix l'Estatut. De moment, el ministeri de Foment es nega a parlar dels regionals i del traspàs de la infraestructura de les línies que no són d'interès general. I en aquest últim cas tot plegat pot acabar com els aeroports de Sabadell, Girona i Reus, un altre dels flagrants incompliments estatutaris del govern ZP.

La visita del ministre ha acabat semblant més una maniobra de distracció per evitar parlar del finançament una setmana abans del debat de l'estat de la nació (espanyola), que no pas un canvi de fons en la política de traspassos del PSOE.