No passa setmana sense tenir una nova prova que el triler Zapatero incompleix sistemàticament tot allò que promet i té relació amb Catalunya. Aquesta vegada ha estat la Cambra de Contractistes d'Obres de Catalunya la que ha posat sobre la taula unes xifres que posen els pèls de punts. La contractació d'Obra Pública per part de l'Estat ha caigut a la meitat durant el 2008. Durant els 10 primers mesos de l'any les inversions de l'Estat a Catalunya no van arribar als 1.100 milions, mentre que el 2007 havien assolit els 2.220 milions d'euros.

 

L'incompliment és doblement greu perquè els pressupostos de 2008 eren molt més elevats que els del 2007 -de l'ordre d'un 30% d'inversió més- i en canvi, la inversió real ha caigut a la meitat. Un cop més, amb el de Foment al capdavant, els ministeris espanyols segueixen castigant Catalunya frenant les inversions a límits que posen en risc la capacitat del país per sortir de la crisi. I això que tant els ajuntaments com la Generalitat -ni que sigui a base d'endeutar-se o hipotecar les polítiques dels pròxims anys- han incrementat les seves despeses.

 

No s'entén gaire, doncs, l'actitud del PSC de defugir la confrontació amb el PSOE ja que són els propis socialistes espanyols els que incompleixen els compromisos del propi PSC. Dia rere dia, apareixen informes o estudis qüestionant que "un govern amic" sigui millor per Catalunya que un govern del PP. Cal recordar que la mitjana de les inversions a Catalunya de la primera legislatura de Zapatero a la Moncloa és clavada a la dels 8 anys d'Aznar.

 

Mentre el conseller Joaquim Nadal ha de fer piruetes per poder presentar un llistat d'inversions amb un mínim de cara i ulls, des del ministeri de Foment, Magdalena Álvarez frena tant com pot la inversió en la millora del ferrocarril i les carreteres i els traspassos pendents com el de Rodalies. Precisament, els representants del departament de Política Territorial i Obres Públiques s'han negat a seguir negociant el traspàs, si abans no hi ha una garantia de compliment de les inversions que la xarxa necessita.  

Amb aquest panorama no és estrany que els diferents agents socials denunciïn que el futur econòmic es presenta més aviat negre. Ja són massa anys acumulant dèficits en infrastructures com perquè l'economia no se'n ressenti. La millora de Rodalies és una primera demanda, però tant o més important és la connexió del Port de Barcelona a les línies de ferrocarril d'ample europeu, la construcció i repartiment de la nova terminal del Prat o la millora de les comunicacions a la col·lapsada àrea metropolitana de Barcelona. Molts deures i massa poques ganes de fer-los.