Posava el dit a la nafra avui el professor Cardús en el seu article setmanal a l'Avui. Deia, el sociòleg de capçalera d'aquest país, que el model polític actual "afavoreix la docilitat dels mediocres que neixen, creixen i es perpetuen als partits, i que expulsa els millors fora de la política". I, a l'article del costat, l'escriptor Xavier Roig reblava el clau preguntant-se si "els catalans estem -amb els nostres polítics al davant- preparats per assumir tasques destacades si, dia rere dia, se'ns inculca que mai hem d'assumir ni patir cap risc".
Els esdeveniments dels darrers mesos han deixat clar que tot plegat és un peix que es mossega la cua. Uns polítics -amb algunes excepcions- que només aspiren a mantenir l'status quo actual sense que els importi massa el futur del país. I una societat civil 'atenallada' per la manca d'ambició i iniciativa, provocada en gran part perquè depèn excessivament de les ajudes públiques o la connivència amb els partits polítics.
El resultat de tot plegat és força desastrós. Un sistema polític blindat, que serveix exclusivament per donar feina als qui han fet mèrits a l'interior dels partits i no als més capacitats per tirar endavant un ajuntament, un diputació o el mateix govern. I una societat civil incapaç de fer propostes de risc, de canvis profunds en el sistema polític, però també de buscar l'excel·lència en els àmbits econòmics i socials.
Ho hem estem veient dia rere dia durant la crisi. El govern, desbordat pels esdeveniments, -és cert que també mancat d'instruments- assisteix impotent a la sagnia de treballadors que dia a dia perden la feina al sector de l'automoció. Ni injeccions econòmiques, com està duent a terme el govern d'Aragó, ni plans estratègics que permetin veure el futur amb millor perspectiva. I uns empresaris incapaços de fer arribar propostes viables, d'apostar per un canvi en el model industrial o de reivindicar més instruments per al mateix govern.
