D’ençà de la irrupció de les noves tecnologies, es pot considerar que el correu electrònic (correu-e) està essent una de les eines més emprades pel conjunt de la ciutadania. Juntament amb Internet i la telefonia mòbil vertebren l’eix principal sobre el qual s’aguanta tota la revolució que s’ha experimentat en el nostre dia a dia, arran de la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. El correu-e s’usa en multiplicitat de situacions, ja sigui en l’àmbit professional o en el privat, amb la finalitat, òbvia, de comunicar dues persones i amb l’afegitó important que es tracta de quelcom gairebé immediat. Es rep, en circumstàncies normals, instants després d’haver-se creat, generat.
D'aquí que sigui una eina adient, entre d'altres, per comunicar els membres d'una mateixa empresa i fer més fàcil la seva activitat diària, per fer possible que dos coneguts o amics, sempre i quan ho desitgin, puguin intercanviar-se les seves vivències o anècdotes d'una forma neta, ràpida i gens ortodoxa o bé, posar en contacte clients i proveïdors per tal que puguin fer negocis. Una llista que, evidentment, no s'atura aquí i que, de mica en mica, es va incrementant i s'incrementarà degut al potencial inherent que posseeix.
La potencialitat que el correu electrònic ofereix a l'hora de permetre l'enviament d'idees, suggeriments o comentaris d'una manera individualitzada, privada i personal, estar fent augmentar la quantitat de periodistes, articulistes i columnistes d'aquest país que acompanyen els seus escrits amb el seu correu-e. Una tendència que també es reflecteix en els blocs o diaris digitals, que, principalment, els nostres líders polítics adrecen a la ciutadania. Una porta perfecte per possibilitar que els fidels lectors s'hi puguin adreçar i exposar-los-hi el que creguin convenient. Davant d'aquest fet que trobo enriquidor per a ambdues parts, trobo una macança quant a les formes. Bona part dels esmentats articulistes no acompanyen les seves cròniques amb un correu electrònic on el domini sigui el .cat. No entraré a debatre per quina raó, el .cat no és el domini dels seus correus. El que és evident és l'absència del nostre domini nacional en molts d'aquests esmentats correus. Personatges d'una gran vàlua, que són referents per a la majoria dels seus lectors, caldria -el cronista es permet la gosadia- que fossin molt més curosos en aquest aspecte. A més a més, quan en molts casos es tracta de professionals amb un indubtable compromís amb el país.
Cal recordar que el .cat és el primer domini reconegut per la comunitat internacional a Internet que es correspon a una comunitat lingüística i cultural. En aquest cas, la catalana. El que suposa tenir visibilitat pròpia a la xarxa, una identitat diferenciada o, fins i tot, haver assolit la plena sobirania a Internet. Per tant, quan es compleixen dos anys de l'activació del domini .cat i tenint en compte l'èxit que va suposar l'acceptació de l'esmentat domini per al nostre país, en una nació com la nostra que, malauradament, no està molt avesada a les victòries, seria necessari un compromís més ferm per part de tots -empreses, partits polítics, particulars...- en l'ús i la màxima difusió del nostre domini nacional, un signe inequívoc d'identitat. Cal que es potenciï al màxim. I per aconseguir-ho, seria escaient que s'hi impliquessin d'allò més no només les institucions sinó que també, entre d'altres, els diversos referents que té el país, els col·lectius professionals, les empreses i les persones o personalitats amb capacitat de seducció.
