La primera novetat tecnològica rellevant, que ens ha portat l’any nou, ha estat la triple convocatòria de subvencions per a projectes relacionats amb el foment i la promoció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) impulsades per la Conselleria de Governació i Administracions Públiques. Aquesta, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), ho publicava en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) el dia de Cap d’Any. Unes subvencions, que amb un pressupost superior als tres milions d’euros, són, sense cap mena de dubte, un pas endavant més per tal d’estendre les TIC a tota la població i en tots els indrets del territori. Sobretot tenint present aquells col·lectius que es troben en situació de risc d’exclusió davant la societat del coneixement i que podrien eixamplar l’anomenada fractura digital al nostre país.

La primera de les tres subvencions, amb una partida de gairebé 2 milions, està destinada a l’àmbit de la formació. En l’avaluació dels projectes que s’hi presentin, es tindrà en compte l’element formatiu, la neutralitat tecnològica del programari i maquinari emprat, l’orientació de la formació cap a coneixements genèrics més que cap a eines concretes i el fet de què es destinin cap a grups o sectors amb altes possibilitats de veure’s afectats per la fractura digital.

 La segona, amb més de mig milió, té com a finalitat que les entitats privades sense ànim de lucre puguin desenvolupar ofertes de continguts digitals per tal de promoure les TIC entre la gent gran, els immigrants, el col·lectiu gitano, els discapacitats o per a activitats culturals o esportives.

I, finalment, la tercera és per a, d’una banda, activitats desenvolupades per administracions públiques als telecentres de la Generalitat: projectes de teletreball o de divulgació, formació i assessorament en tecnologies de la informació i la comunicació. I de l’altra, per a projectes que cerquin l’assessorament i l’orientació en l’ús i la implantació de les TIC en el teixit empresarial català, en especial la petita i mitjana empresa.

Però deixant de banda aquests projectes –que són necessaris– per tal de potenciar les TIC i promoure’n el seu ús entre aquells col·lectius amb poca formació tecnològica, també caldria aixecar la mirada, agafar una perspectiva molt més àmplia i anar més enllà. Em refereixo a què la millor manera de fomentar les TIC, de dotar d’una correcta formació en aquest àmbit essencial, a hores d’ara, a la quitxalla i el jovent del nostre país és a través de l’escola. Caldria que aquells que en tenen la potestat o la responsabilitat es comencessin a plantejar la introducció de les TIC a l’escola d’una manera decidida, escaient i que pugui proporcionar resultats profitosos per als alumnes i, en conseqüència, per a les noves generacions del nostre país. Segons dades recents, en l’actualitat, cada cop són més el nombre de treballadors que empren les noves tecnologies com a eina per dur a terme les seves activitats diàries. Dit això, no cal ésser una llumenera per preveure que la cosa anirà en augment. L’estimació és que, a deu anys vista, més del 50% de les feines tinguin a veure amb les TIC. I no només quant al nombre de llocs de treball on caldrà usar-les sinó que també en aquelles feines fonamentades en elles, en les TIC, i que les tenen com a pal de paller. Per tant, la competitivitat de les nostres empreses estarà molt marcada pel bon ús que fem de les noves tecnologies i, aquí, és on rau la necessitat de la introducció als plans d’estudi de la suficiència en el coneixement i la utilització de les TIC. I en això, malgrat ésser una obvietat, cal expressar que l’Administració Pública hi té molt a dir.