En la nostra llengua, rica en frases fetes, dites i expressions, n’hi ha una que sintetitza, amb una gran precisió, la situació actual d’aquesta en el terreny de les noves tecnologies: una de freda -que reflecteix en quina proporció el català es troba en els productes multimèdia que la quitxalla empra en el seu temps de lleure- i una de calenta -la presència que la llengua catalana tindrà en els terminals de telefonia mòbil dels usuaris del nostre país abans que comenci l’any 2009-. Passem-ho a analitzar amb més deteniment. Per una banda, els videojocs i els aparells que en permeten la seva fruïció, com la PlayStation o el Nintendo DS, formen part d’un àmbit dins del camp de les noves tecnologies en què la macança del català es pot considerar, gairebé, total. Els nostres infants i adolescents tenen interioritzat que a l’hora de gaudir amb un videojoc ho han de fer en castellà o anglès. Darrerament, la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya ha afirmat, en base a un estudi, que existeix un gran dèficit del català en aquest camp i ha admès que cal començar a posar fil a l’agulla per tal de pal·liar la situació d’ostracisme que la llengua catalana pateix en aquest terreny.

 Per l’altra, durant la celebració del congrés mundial 3GSM, el departament de Governació i Administracions Públiques va anunciar un acord amb els principals fabricants de telefonia mòbil –Nokia, Motorola, Alcatel i Grundig– i les operadores –Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo– pel qual es comprometien a implantar, de manera progressiva, el català en l’àmbit de la telefonia mòbil. L’objectiu és que 3 de cada 4 telèfons mòbils del país incorporin el català com a opció dins dels seus menús, aplicacions i manuals d’instruccions abans de la finalització del proper any. Una excel•lent notícia que propiciarà que el català s’apropi a una situació de normalitat en aquest camp. Tot i aquesta bona nova, cal no defallir i continuar treballant per tal que la llengua assoleixi la plena normalitat. A més, la notícia va anar acompanyada amb l’afegitó que el govern català no hauria de desembutxacar ni un euro en aquesta iniciativa atès que els fabricants i les operadores, segons el conseller de Governació, han vist que incloure la nostra llengua és un bon negoci, com a conseqüència del seu mercat.

Parafrasejant l’expresident Pujol, el país es troba en una cruïlla. I, en el cas de la seva llengua pròpia i natural en l’àmbit de les noves tecnologies, com acabem d’exemplificar, també. La nostra mil•lenària llengua, en el terreny tecnològic, es troba amb la possibilitat d’agafar dos camins: el que permeti que es normalitzi o el que suposi que esdevingui una antigalla o una llengua de segona i, per tant, no s’utilitzi. Que n’agafi un o l’altre no només depèn de l’actitud de les nostres administracions públiques sinó que també de la del conjunt de la ciutadania del país. De cadascun dels catalans i catalanes que amb el seu comportament envers la llengua, en definitiva, seran qui triïn quin dels dos camins volen que aquesta agafi. Tant de bo que triem el primer. I això, òbviament, és extrapolable a tots els àmbits on la llengua hi és present i, conseqüentment, en el seu conjunt.