Ha transcendit que durant les properes setmanes el conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Puigcercós, es reunirà amb dirigents de France Telecom per abordar el futur de l’operadora de telecomunicacions Al-pi. Les competències sobre telecomunicacions, sota l’òrbita del DURSI en la passada legislatura, van anar a parar a la cartera del també secretari general d’Esquerra després de la reducció de conselleries que va derivar-se de la formació del govern de l’Entesa Nacional pel Progrés, el passat mes de novembre.
En l’actualitat, la Generalitat de Catalunya té el 25% de les accions de la companyia mentre que la resta d’accions són propietat de la multinacional francesa.
La història es remunta a l’any 1999 quan el govern de CiU, liderat per Jordi Pujol, va optar per privatitzar el Centre de Telecomunicacions de la Generalitat. La filial espanyola de France Telecom, Uni2, va decidir apostar pel mercat català i va comprar el 75% de l’accionariat per 78 milions d’euros quan el preu de sortida que tenia era de 12 milions. En el procés d’adquisició, els francesos, a més, es van comprometre a fer una sèrie d’inversions, ampliar la gamma de serveis i generar llocs de treballs. Transcorreguts cinc mesos des de la compra, la marca Al-pi aparegué al mercat i, fins a dia d’avui, ha aconseguit desplegar una xarxa de fibra òptica de més de 800 quilòmetres per tot el territori català.
No va ésser fins l’any 2002 quan l’aleshores conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, va posicionar-se a favor de recuperar el control de l’operadora de telecomunicacions. El conseller ho creia necessari ja que considerava, entre d’altres coses, que era un actiu de país. A més, la reflexió va anar més enllà i va apuntar l’incompliment dels compromisos en matèria d’inversions, serveis i generació de llocs de treball com a argument sòlid per tal de tornar a tenir l’esmentat control.
Aquesta proposta, avui, és fa més necessària que mai car al país no hi ha cap operadora de telecomunicacions catalana o, com a mínim, amb la seu aquí -amb els innombrables avantatges que això comportaria per al país- després que les operadores Auna i Menta -després d’haver estat adquirida per Auna- fossin absorvides per ONO. Per altra banda, amb l’adquisició, la Generalitat podria garantir la connexió a la banda ampla a totes les persones de la Catalunya interior que, a dia d’avui, no hi poden accedir degut, en gran mesura, a la manca d’inversió de les empreses de telecomunicacions que operen a Catalunya. Amb això s’aconseguiria l’anomenat equilibri territorial en l’accés a les noves tecnologies i no hi hauria diferència entre els ciutadans que viuen a l’àrea metropolitana ni els que viuen al poble més amagat o recòndit del país.
Ara per ara, al govern de l’Entesa no hi ha acord sobre quina és la posició que s’ha d’adoptar en aquest tema. El partit amb més representació dins del Govern creu que incrementar la participació de la Generalitat en l’accionariat de la companyia no és una bona opció ja que, des de l’òptica econòmica, no sortiria rendible. Però, més enllà dels números, hauria de tenir present el que acabem d’exposar: l’equilibri territorial. Si veritablement som una nació, cal que el Govern assumeixi, desacomplexadament, aquest fet. I l’assumpció de la condició nacional no només ha de suposar que s’aconsegueixi que consti en el preàmbul, de forma eufemística, de la nostra principal llei sinó que també, i molt més important, que s’actui en tots els àmbits tenint-ho present. A l’economia, a les infraestructures, a la cultura,… i, òbviament, a les telecomunicacions i noves tecnologies. Per tant, esperem que el Govern aposti de manera ferma i decidida per recomprar l’operadora Al-pi ja que en un tema com aquest, de país, i en el qual no està sotmès a condicionants exteriors, cal que actui amb sentit d’estat.