El contracte dels serveis de telefonia mòbil de la Generalitat de Catalunya, adjudicat el novembre de 2003 a l’operadora de mòbils Amena –actualment Orange de France Telecom– està a punt d’expirar. De fet, fins i tot, s’ha hagut de prorrogar sis mesos. I la Generalitat, basant-se en aquest fet, ha hagut de moure fitxa per tal que les companyies interessades en proveir de serveis de telefonia mòbil el govern català presentin la seva oferta. De temps, en tenen fins al 27 de març i amb el concurs públic presentat i obert la setmana passada, el govern català preveu atorgar els seus serveis de telefonia mòbil en bloc per als tres propers anys a una operadora de telefonia mòbil per la xifra de 27 milions d’euros. A grans trets, es calcula que el nombre de línies telefòniques està al voltant de les 15000, amb un volum de trucades de l’ordre de 30 milions i de dos milions pel que fa als missatges anuals. Uns números que, val a dir, incrementen notablement els reflectits en el contracte anterior, però que també han suposat que la Generalitat hagi elevat la seva oferta en 11 milions d’euros, passant del 16 del 2003 als 27 d’enguany.

S’havia especulat en la possibilitat que el govern català repartís el contracte dels seus serveis de telefonia mòbil en diferents lots per tal d’afavorir a més d’una operadora –entre les quals les noves operadores virtuals que operen en territori català–, però al final la proposta no ha agafat aquesta direcció. No s’ha optat per aquesta opció i el contracte, que agrupa tots els serveis serveis de xarxa, transmissió de veu i de dades, plataforma de desenvolupament d'aplicacions de mòbils i portal per als usuaris de la Generalitat, s’oferirà íntegrament a una companyia. I tot sembla indicar que les tres grans companyies de telefonia mòbil que operen al país; Movistar, Vodafone i Orange són les que tenen més possibilitats per fer-se amb els preuats serveis ja que, segons fonts del govern català, la resta d’operadores no semblen prou madures i preparades per tal de respondre a les necessitats que la Generalitat presenta en relació a aquests serveis.

Un dels requisits o condicions imprescindible per poder ésser el beneficiari del projecte serà l’ús de la llengua catalana en tot allò relatiu als esmentats serveis contractats. Em refereixo, entre d’altres, als menús dels mòbils, llibrets d’instruccions, comunicacions de/amb les empreses, diccionaris predictius. Quelcom que no hauria d’ésser una novetat car l’any passat i en el marc de la fira 3GSM que es va celebrar a Barcelona, la Generalitat va arribar a un acord amb els fabricants i operadores de telefonia mòbil més rellevants del mercat per a l’introducció del català en el món de la telefonia mòbil.

Però també caldria aprofitar l’avinentesa per demanar un compromís d’inversió d’aquestes companyies en aquelles zones del país on la telefonia mòbil no hi arriba d’una manera òptima i satisfactòria o bé, sota determinades circumstàncies climàtiques o per l’orografia que presenten, pot esdevenir-hi precària o inexistent. Una cosa com a contrapartida de l’altra. I el nostre govern s’hi hauria de mantenir ferm, en la defensa dels interessos de tots els catalans i les catalanes. Així, d’aquesta manera, entre d’altres, no es repetirien escenes com les succeïdes l’estiu passat en què determinades localitats de Catalunya, com Calafell, Torredembarra o l’Escala, van tenir problemes amb la cobertura de telefonia mòbil i els seus residents es van veure impossibilitats de fer servir els seus mòbils tot i pagar la seva quota religiosament. A més, aquest setmana es celebra, novament, el Congrés Mundial de Telefonia Mòbil a Barcelona i, per tant, el marc és molt propici per encarrilar temes d’aquesta índole. I fins i tot, alguns passos ja s’haurien pogut realitzar en aquesta direcció ateses les darreres declaracions del conseller Puigcercós. El cronista estarà alerta sobre les novetats que puguin produir-se en aquest afer i les que pugui proporcionar el Congrés de Telefonia Mòbil.