Fa unes setmanes, des d’aquesta columna setmanal, es feia una reflexió al voltant de la situació de les TIC en el sistema educatiu. El cronista apuntava la necessitat d’introduir les noves tecnologies a l’educació del país com a nova manera d’impartir les classes, com a nou mètode d’ensenyament i de transmetre coneixements als estudiants. I es preguntava, tenint en compte l’ús de la tecnologia, d’Internet i de la xarxa que en fan els nostres infants, com era possible que encara es continués impartint classes i treballant de la mateixa manera que ho feien els “mestres” grecs fa molts segles, obviant les noves tecnologies. La notícia saltava la setmana passada, quan la Conselleria d’Educació, a través d’un comunicat, anunciava la prova pilot que realitzarà el proper curs escolar per tal d’introduir a les aules les noves Tecnologies de l'Aprenentatge i el Coneixement (TAC). Una iniciativa consistent en formar 67 formadors que donaran suport i assessorament en aquest aspecte i que significarà canviar l’orientació dels professors envers les TIC quant a la formació. Aquestes noves eines ajudaran professors i alumnes a aplicar millor les tecnologies que ja coneixen i posar-les al servei de l'aprenentatge i l'ensenyament. Una formació que serà molt més metodològica que no pas tecnològica. I així, serà possible enfocar les TIC cap a usos més educatius tant per al professorat com, en darrer terme, per a l’alumnat. Per aquest motiu, el Departament d’Educació aposta per detectar quines són les necessitats del centre i a través d’un grup de formadors, ajudar el professorat a fer que l’alumnat aprengui més i millor utilitzant les TIC. L’aplicació de les TAC suposa també una adaptació del rol dels docents tal i com fins ara estava entès. Per exemple, el seu treball en certs aspectes deixarà de ser individual per ésser més col·laboratiu, ja que podrà contactar amb diferents centres per conèixer les seves experiències. Les TAC també fomentaran la participació dels alumnes a les classes, i la seva coresponsabilització en els projectes que sorgeixin.
Això, està anant acompanyat, a més a més, d’una inversió per potenciar i fer arribar les noves tecnologies en aquelles aules on, malauradament, encara avui no hi arriben o hi arriben d’una manera insuficient.  Actualment, el 86% dels centres disposen de connexió a banda ampla i la ràtio d’alumnes per ordinador se situa en 6 a primària i en 4,3 a secundària. I tot i trobar-nos encara lluny cal esmentar que l’objectiu és ben evident quin ha d’ésser.
No cal dir que l’educació, l’ensenyament és fonamental en qualsevol societat. És un aspecte on tots els esforços que s’hi destinin mai seran prou. Les societats capdavanteres, avui en dia, tenen també els millors sistemes educatius. Els més eficients, els més efectius. Per tant, si Catalunya també aspira a ésser una societat pròspera, capdavantera, moderna, cal que el seu sistema educatiu també ho sigui. I això implica que el seu model no pot desaprofitar o emprar de forma poc apropiada eines tan bàsiques, en ple segle XXI, com són les noves tecnologies.