Ahir va arrencar el nou curs escolar. La totalitat de la mainada d'aquest país, novament, torna a les aules. Enrere queden les vacances, el lleure i el període estival. Torna a ésser hora de la formació, dels estudis i de l'esforç i el sacrifici per conèixer i aprendre. La tornada a l'escola, entre d'altres, està marcada per
les noves tecnologies i el paper que aquestes han de tenir a les aules. Aquestes, any rere any, agafen més pes en els centres escolars d'arreu del país. Tot i que, segurament, no és el que seria desitjable, convenient i adient.
De totes maneres, sobre aquesta qüestió, és obvi que caldria abocar-hi molts més esforços, moltes més idees. Però no és el moment de ficar aigua al vi davant de la mesura que s'engega en aquest curs. Enguany, els instituts i els col·legis catalans han pogut escollir en funció de les necessitats i del projecte educatiu que volen dur a terme els equips informàtics que creuen oportuns per a aquest propòsit. La conselleria d'Educació, a diferència d'altres anys, ha fet possible la tria en lloc de distribuir-los de manera centralitzada com s'havia fet fins aquest any.
L'elecció ha significat que les peticions d'equipament relacionades amb ordinadors, cas de portàtils, estacions de sobretaula o terminals s'han elevat fins a gairebé les 20.000. Una xifra més de 3 cops superiors a les dotacions que es varen repartir a l'inici de l'any escolar 2008. Una decisió que, sense cap mena de dubte, millora la qualitat de l'educació en el nostre país pel fet que és el centre qui escull en base al seu projecte escolar i a les necessitats que té, en lloc d'ésser la conselleria qui proporciona equipament sense tenir en compte que és el que li cal al col·legi o institut en qüestió.
Les noves tecnologies són fonamentals de cara al futur. Més ben dit, en el propi present, en el nostre dia a dia. Cal, doncs, formar a la nostra quitxalla amb aquests elements que ja són nuclears, centrals, bàsics en tots els àmbits de la nostra vida: empresarial, professional, social... El tema ja no només és aquest. La qüestió ens l'hem de plantejar des de la següent disjuntiva: cal ensenyar als estudiants una matèria que els il·lustri com usar, com emprar, com aprofitar les noves tecnologies o, per contra, el que és escaient, el que toca, hores d'ara, és ensenyar la totalitat d'assignatures fent ús i aprofitant totes les potencialitats, les capacitats d'aquestes eines.
Aquest és el debat que cal tenir, afrontar. Dit això, també sembla força evident quina és la conclusió al respecte: és hora d'apostar per un mètode d'estudi basat en les noves tecnologies i que s'allunyi del mètode tradicional, de les classes magistrals que grecs i romans feien servir, ara fa una bona pila d'anys. Aquesta mesura que s'impulsa amb el nou curs escolar, sense cap mena de dubte, és un primer pas del que ha d'ésser la digitalització de les aules. Cal, però, continuar fent camí.
