Si féssim una enquesta, a peu de carrer, a una mostra significativa de la població d'aquest país sobre l'aportació catalana al món de la ciència i la tecnologia, malauradament una àmplia majoria dels enquestats qualificarien d'irrellevant la vitalitat catalana en aquests camps. Una asseveració que, dades a la mà, no es correspon en absolut amb la realitat. Només cal donar una ullada als descobriments i els invents que científics, tecnòlegs i metges d'arreu de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans han anat realitzant d'ençà de l'Edat Mitjana.
En aquella època d'esplendor i expansió dels nostres dominis territorials, els científics del nostre país també varen començar a fer les seves primeres aportacions pel que fa al camp de la ciència. Ramon Llull, al segle XIII, amb l'objectiu principal de convertir els infidels al cristianisme, va crear un mètode científic d'ordenació dels sabers, un sistema de raonament universal aplicable a tots les disciplines, camps i matèries. El que podria ésser, en termes d'avui, el tractament de la informació. A finals del segle XIII, destacà també el valencià Arnau de Vilanova.
Aquest metge i alquimista va tenir un paper fonamental en la difusió del galenisme, que es basava en la idea que una malaltia es produïa quan, en un cos humà, hi havia desproporció o desequilibri entre les quatre substàncies o qualitats bàsiques: calent, fred, sec i humit. Durant aquella època, i com a conseqüència d'ésser el centre del sistema nàutic del planeta, els catalans també van excel·lir en l'àmbit de la cartografia naval.
La revolució industrial, entre d'altres, canvià el sistema de producció al nostre país. Aquella revolució d'idees, mètodes i conceptes també impactà en altres àmbits. En el camp de la ciència, el físic Francesc Salvà ideà i creà el telègraf elèctric, l'any 1791. En l'àmbit de la medicina i la salut, la figura de Jaume Ferran i Clua és la que més destacà. La seva vacuna contra el còlera va salvar moltes vides, fet que va propiciar-li el reconeixement internacional a la seva tasca.
Entrats ja en el segle XX, Catalunya agafà embranzida en el camp de la meteorologia. Aquesta ciència es considerà clau en activitats com l'agricultura o la navegació. El nom d'Eduard Fontserè apareix amb força com un dels impulsors de la professionalització de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i les Illes. Altres noms rellevants del passat segle foren Josep Trueta, que va consolidar el mètode per combatre la gangrena i els biòlegs Ramon Margalef i Josefina Castellví. I, finalment, en ple segle XXI, la recerca biomèdica és un dels camps on els científics del nostre país hi han contribuït més. s el cas de Valentí Fuster i Joan Massagué que, respectivament, van descobrir els factors que provoquen l'atac de cor i la metàstasi del càncer de mama.
I, a dia d'avui, cal que el talent i l'enginy català no s'aturi, vagi a més. Aquesta font de progrés, de creixement i d'impuls econòmic del país cal potenciar-la, incentivar-la i desenvolupar-la. Per tant, és imperatiu, que tant el govern com l'empresa i el món universitari, creïn les condicions necessàries per retenir el nostre talent, la nostra gent preparada (científics, enginyers, investigadors, ...). I també, desenvolupin mesures, accions, iniciatives i projectes que tinguin com a finalitat l'atracció de talent d'altres països per tal que desenvolupin la seva tasca docent o professional aquí.
