Tot i les millores que s'han produït en el sector de les telecomunicacions i de les noves tecnologies en els darrers anys, encara són moltes les coses a esmenar, introduir o que han d'avançar per tal d'assolir un grau de normalitat prou acceptable. Que el català sigui present com a opció en diferents models de terminals de telefonia mòbil és, indubtablement, quelcom necessari però no suficient. L'abast i la projecció de la llengua catalana ha d'anar molt més enllà. Ha d'ésser una opció vàlida de comunicació i d'atenció cap als clients catalanoparlants, per part de les companyies de telecomunicacions que operen a Catalunya. Un fet que, malauradament, hores d'ara no passa. Diguin el que diguin les empreses, els poders públics i les lleis que haurien d'assegurar la seva presència en tot aquest sector.
Però no només a nivell lingüístic cal esmerçar-hi esforços. De fet, un dels punts a millorar és la situació de les pròpies infraestructures de telecomunicacions existents al país. No pot ésser que només en l'àrea metropolitana de Barcelona, podríem dir-ne, aquestes estiguin a l'alçada del que es podria esperar d'elles en ple s.XXI. Cal assegurar la cohesió del país en aquest àmbit i, per aconseguir-ho, cal que la totalitat dels catalans i les catalanes tinguin la possibilitat d'accedir a Internet, la telefonia mòbil o la TDT, per exemple, com si visquessin a la capital del país. Dit això, és just comentar que el projecte "Connecta", liderat pel govern català, va en aquesta direcció, la de posar les noves tecnologies a l'abast de tota la ciutadania de Catalunya, en igualtat de condicions. Però també seria recomanable i necessari que les operadores apostessin pel territori. La seva contribució és fonamental per assolir-ho. Sense anar gaire lluny, aquest cap de setmana, el cronista ha pogut experimentar aquestes limitacions, en pròpia persona, al Pla de l'Estany, en el petit municipi de Porqueres.
Amb aquest panorama que pateix el sector, és molt positiva la iniciativa del Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya de constituir-se en una entitat totalment independent, d'àmbit català, amb personalitat jurídica pròpia i, per tant, sense dependències ni sotmetiment a la seva corresponent estatal. Una iniciativa que, a més, neix amb el recolzament massiu dels col·legiats catalans, que el passat dimarts dia 16 ho deixaven ben palès en l'assemblea convocada per a aquest propòsit. Aquest nou col·legi: el Col·legi Oficial d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC), entre d'altres, farà possible una millor defensa de la professió dels enginyers de telecomunicació a Catalunya, facilitarà la proximitat al col·lectiu professional català, intentarà cercar noves oportunitats professionals, vetllarà també pel desplegament de les noves competències atorgades pel nou Estatut en l'àmbit de les telecomunicacions que el govern ha de dur a terme i serà la garantia per a la societat catalana de disposar d'una referència professional en TIC.
Accions d'aquest tipus, impulsades des de la societat civil, són passos endavant desacomplexats i enormement rellevants i significatius. La nostra classe política, poc abocada a iniciatives d'aquesta mena, s'ho hauria de fer mirar i prendre'n molta nota. La nostra societat civil ha tornat a demostrar, una vegada més, empenta i compromís, amb aquest projecte a favor de la millor defensa dels interessos dels professionals de les telecomunicacions que resideixen i treballen a Catalunya.
