La crisi ens està colpejant amb màxima virulència. Empreses, petits comerços i famílies ho perceben en el seu dia a dia. La recessió ens està afectant, ja a tots, en la nostra quotidianitat. s d'una claredat, que ningú, hores d'ara, gosa refutar-ho. Dit això, per tant, cal afirmar que la important patacada que està patint el sector immobiliari, que havia estat el principal motor de creixement i de dinamisme de la nostra economia, ens obliga a tots a fer una reflexió seriosa al voltant del nostre model econòmic i que, irremeiablement, ens
aboca a concloure que la nostra economia ja no pot, ni podrà estar fonamentada, vertebrada en el món de l'habitatge: compra, venda, construcció, lloguer- de pisos, cases, apartaments- El que significa que cal un actor principal nou, un nou protagonista per al model econòmic del país.
s en aquest punt on les noves tecnologies, el talent, la recerca i la innovació poden erigir-se en l'element clau del nostre model econòmic si sabem aprofitar-los i jugar bé les nostres cartes. Tenim fortaleses com són la capacitat emprenedora i el talent que, des de sempre, els catalans hem atresorat. Però, òbviament, no tots són flors i violes. També tenim importants febleses, debilitats, que cal contrarestar: la més rellevant de les quals, la poca capacitat de transferència del coneixement, el de convertir en productes i serveis rendibles, de qualitat, les idees i la recerca dels nostres científics.
El Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI), ratificat la setmana passada per partits polítics, universitats, centres de recerca, sindicats (amb l'única excepció de CCOO) i entitats empresarials, hauria d'ésser la politja que permetés tibar la corda per arrossegar el país cap a la consecució de tenir un model econòmic basat en la tecnologia i el talent. El full de ruta que faci possible el canvi de model econòmic de la nostra societat. Un acord que, a nivell de xifres, preveu duplicar la despesa en recerca i desenvolupament (R+D) en els propers cinc anys. Amb la previsió que, l'any 2020, la inversió en R+D sigui d'uns 4.500 milions d'euros, un 3,5% en termes de PIB. El que, avui en dia, països com Suècia i Finlàndia hi estan destinant.
Disposem d'un full de ruta: el PNRI, per tant, la primera passa ja està donada. D'aquí que ara el que cal és continuar donant passes i més passes, fins agafar la velocitat de creuer adient, per tal d'anar avançant envers l'objectiu de fer de Catalunya una societat basada en el coneixement, la tecnologia i el talent, i que, algun dia, pugui esdevenir una referència en aquest àmbit en el sud d'Europa. Les transformacions són dures, dificultoses, però cal ésser ferms, optimistes i tenir confiança en el nostre esforç, en el nostre sacrifici, en la nostra capacitat de treball i, en definitiva, en nosaltres mateixos com a societat que vol tirar endavant.