Durant els seus anys com a president de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol va visitar en diferents ocasions els països més septentrionals del continent europeu i, en especial, aquelles àrees i empreses més destacades. Des de sempre n’havia lloat el seu model industrial, educatiu i tecnològic. Un sistema, un model, que els havia catapultat cap a esdevenir societats capdavanteres pel que fa a la qualitat de vida i el nivell de benestar. Eren i són una referència on emmirallar-se per a moltes societats desenvolupades que volen no només continuar mantenint el seu nivell, la seva posició, sinó que millorar, anar a més. L’expresident Pujol sempre ho va tenir molt clar i creia fermament que tot i les distàncies i les diferències existents amb Catalunya, el nostre país en podria treure una lectura positiva i aprofitar-ho per al seu desenvolupament, creixement i progrés.

L’any passat, i com a segon viatge oficial de la legislatura, el vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, va desplaçar-se personalment a Finlàndia. Com en el seu dia havia fet en Pujol, el vicepresident va voler copsar, de primera mà, el model finès. La multinacional de telefonia Nokia, de la qual depenen 6000 empreses que formen un rellevant clúster tecnològic, s’emporta el 50% de la investigació en recerca i les seves exportacions representen el 20% de les realitzades a nivell nacional; el model educatiu, participat pel món empresarial i avalat pel reconeixement que significa encapçalar tots els indicadors de qualitat educativa que recull el darrer informe PISA i la potent inversió en recerca i desenvolupament en relació amb el PIB del país, que se situa a prop del 3,5%, foren els aspectes més llorejats, de més interès i que varen tornar a sortir a la palestra.

 Enguany, ha estat el torn del líder de l’oposició. Artur Mas també ha volgut fer estada en terres nòrdiques per tal d’observar com funcionen Finlàndia i Estònia en dos àmbits tan cabdals com són l’educatiu i el tecnològic i innovador associat a la competitivitat empresarial. Deixant de banda les trobades amb les autoritats d’aquests països, el líder convergent va visitar una escola i la universitat d’Hèlsinki i es va reunir amb els seus responsables a la recerca d’idees, projectes o iniciatives potencialment aplicables al model educatiu del nostre país, de cara a la futura llei d’educació que Catalunya haurà d’encarar. D’altra banda, a Estònia, en la visita al Parc Tecnològic de Tallin i a l’empresa pionera en innovació per a telefonia mòbil EMT, va poder fixar-se en les mesures a favor de les tecnologies de la informació i la comunicació impulsades en aquest país que li han propiciat que, en pocs anys, aquesta antiga república soviètica hagi escalat fins a la setena posició en el rànquing mundial de competitivitat empresarial.

Unes visites que, si més no, haurien de fer reflexionar la nostra classe política i permetre que el nostre sistema educatiu, de cara a la futura llei educativa que el nostre país haurà d’abordar, es potenciés amb l’objectiu de millorar-ne els resultats i d’obtenir titulars de primera línia, de primer nivell, amb un domini ampli de l’anglès i amb un bon coneixement de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. I també, fixar uns mínims, per tal de promocionar i fomentar un àmbit tan rellevant per a l’esdevenir del país com el tecnològic i el de la competitivitat empresarial. Dos sectors, l’educatiu i l’innovador, que cal que estiguin relacionats, que es tinguin en compte mútuament i que representen dos sectors fonamentals per a qualsevol país amb vocació de progrés, de benestar i de qualitat de vida.