El proper 7 de juny la militància d’Esquerra Republicana de Catalunya elegirà a les urnes i per votació directa les dues persones que ostentaran els dos càrrecs orgànics de més pes del partit: el de president i el de secretari general. Una tria que farà visible quins són els dos pesos pesants que hauran de liderar el partit envers l’objectiu de la plena sobirania nacional que reivindica l’històric partit català. A continuació, una setmana després, vindrà el torn del congrés on es fixaran i es delimitaran les línies mestres i l’estratègia que ha de seguir el partit durant els propers anys, però amb un nou president i un nou secretari general que ja hauran estat escollits per la militància d’Esquerra. A hores d’ara, s’han formalitzat quatre candidatures : l’aposta de l’actual president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira, amb el tàndem Benach-Niubò al capdavant i sota la denominació d’”Unitat i Renovació”, la liderada per en Joan Puigcercós i Joan Ridao que aglutina d’una forma majoritària el recolzament de l’actual aparell del partit i les corresponents als dos corrents crítics que es van anar erigint d’ençà de la constitució del darrer govern d’Entesa i els resultats de les darreres cites electorals; l’Esquerra Independentista d’Uriel Bertran i el Reagrupament.cat de l’exconseller de Governació Joan Carretero.

És obvi que existeixen discrepàncies i algunes similituds en relació als projectes que les diferents candidatures pretenen defensar, però més enllà del contingut polític dels missatges el que és una evidència de dimensions considerables és l’aposta que estan fent totes elles per la xarxa com a mitjà de difusió de les seves propostes i idees. La irrupció de pàgines web on es difonen les accions i els projectes de les candidatures, l’aparició i potenciació dels blocs dels candidats, així com els vídeos penjats al YouTube són les principals eines que els candidats a la Presidència i la Secretaria General del partit d’en Macià i Companys estan usant d’una manera més clara i diàfana. Internet, com s’està demostrant contesa electoral rere contesa electoral, independentment d’aquesta, s’està constituint en una nova manera de fer política i d’apropar-se a la ciutadania o, com en aquest cas, a la militància d’un partit. Un mitjà on els recursos que s’hi han de destinar són mínims en contraposició als beneficis que s’hi poden obtenir. I que permeten immediatesa i proximitat amb tots aquells amb els quals un –en aquest cas, el candidat- vol comunicar-s’hi. Una constatació més de què les noves tecnologies s’estan erigint com a nou instrument, mitjà, plataforma, etcètera potent, i amb molt a dir, per a la propagació, la difusió i el debat de les idees, propostes i projectes polítics –ja siguin interns o externs- de les diferents formacions polítiques.