Finlàndia, com d'altres països escandinaus, destaca per ésser un país en el qual els seus ciutadans gaudeixen d'un alt nivell de benestar i d'una qualitat de vida molt elevada. Aquest país nòrdic té un model econòmic basat en la tecnologia en sentit ampli, el valor afegit i els serveis associats, amb la companyia Nokia al capdavant. s el que s'anomena l'economia del coneixement. A més a més, també és referent en l'educació, amb un sistema modèlic, com ho demostra el lideratge que ostenta en l'informe PISA, que avalua el nivell dels sistemes educatius de diferents països del món. Una política educativa que, val a dir, està dissenyada amb la participació del món empresarial del país i on les noves tecnologies hi tenen un pes fonamental, nuclear. En són la pedra angular.
L'educació, la formació del jovent i de la mainada és un dels aspectes més rellevants i transcendentals que han d'afrontar tots els països del món. s tot un repte. L'educació que rebin avui els nostres joves marcarà quina serà, en el nostre cas, la Catalunya del demà, la Catalunya del futur. I en un món tan digital, tan tecnològic, com el nostre, no cal dir que les noves tecnologies han d'ésser-ne el pal de paller.
Enguany, el curs escolar s'iniciarà ben aviat i la dada és que més de 80.000 joves catalans de secundària disposaran d'ordinadors portàtils per seguir les seves classes i poder estudiar, així com començaran a tenir llibres electrònics que substitueixin els de format paper, els tradicionals, els de tota la vida. Altrament, la meitat dels instituts del país tindran pissarres digitals i xarxes wi-fi per tal que els professors i els alumnes puguin utilitzar-les. Eines que facilitaran l'aprenentatge dels alumnes i els introduiran a l'ús de tots els recursos que proporcionen les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).
Les TIC es van introduint a l'escola catalana. Un fet positiu. Però, malauradament, encara no hi són en tota l'etapa formativa de la nostra quitxalla, com a element central del sistema educatiu i formatiu. Estem, per tant, lluny de Finlàndia en un aspecte del tot clau per a l'esdevenir de Catalunya. El problema però és que el temps passa i les nostres oportunitats per esdevenir un país capdavanter, un país amb un futur brillant també. Les TIC a l'educació no són la panacea. Conjuntament amb les TIC, el sistema educatiu, entre d'altres, ha de transmetre uns coneixements, una manera de treballar i uns valors com puguin ésser el sacrifici, l'esforç o el risc que han d'ésser adquirits pels nostres escolars. Les TIC només són l'eina, l'instrument al voltant del qual, el nostre model educatiu ha de formar futurs enginyers, arquitectes, advocats, metges i el que és més important també, emprenedors que a través dels seus projectes, de les seves idees i de les seves iniciatives impulsin, propulsin, projectin Catalunya endavant, la facin millor, mitjançant la creació d'empreses i d'ocupació: la generació de riquesa per al país.
