El novembre del 2005 Catalunya va enviar els seus representants, que llavors eren Josep-Lluís Carod-Rovira, Manuela de Madre i Artur Mas, a fer unes intervencions ponderades al Vongrés amb la idea i intenció d'intentar aconseguir el màxim consens de les forces polítiques espanyoles per a fer entendre el pleit polític de Catalunya. El resultat no va poder ser més negatiu: els hi van donar un cop de porta.
Ara, perquè no sigui dit, en una Catalunya diferent i amb una correlació de forces diferent, la Catalunya de la majoria social sobiranista torna a intentar-ho. Aquesta vegada, però, Joan Herrera, Marta Rovira i Jordi Turull faran de cavallers de la cort del rei Artur, i representaran el Parlament i el seu president al Congrés.
Catalunya no ha caigut a la trampa que va caure Euskadi en fer enviar el seu lehendakari Ibarretxe, per això ara envia una representació plural per tal que l'Estat entengui d'una vegada que no es tracta d'una iniciativa del president Mas sinó de la majoria del Parlament de Catalunya. Tal com ha dit Marta Rovira, "no anem a demanar permís a ningú". I que entenguin, també, que a Catalunya hi ha una onada cap a la llibertat i la sobirania. I que allò que ha fet Mas és entendre el missatge de la majoria i pujar-se a l'onada.
Herrera, Rovira i Turull cal que facin entendre a l'Estat que és hora de prendre decisions i d'entendre que s'ha acabat l'Espanya unitària"
El resultat ja està escrit: el 80% del Congrés votarà en contra del dret a decidir del poble de Catalunya. Ells sols entenen una Espanya grande, libre e indivisible. Una sola nació i una sola llengua i cultura. I tot i que és possible que l'Estat, el mateix dia de la visita o els següents ofereixi alguna proposta de finançament i quatre serrells més, des de l'Estat han d'entendre que els passarà el mateix: Catalunya no ho acceptarà.
Ja no és hora de nous sistemes de finançament per a retenir-nos dins l'Estat durant una dècada més. Catalunya vol el dret a decidir i si la majoria dels ciutadans volen la independència, allò que farà la majoria social --agradi o no a Espanya-- és construir un nou Estat.
Herrera, Rovira i Turull cal que facin entendre a l'Estat que és hora de prendre decisions i d'entendre que s'ha acabat l'Espanya unitària, així com l'invent de l'Estat de les autonomies i les bases de la transició democràtica. Tot i que la majoria social a Catalunya creu que no hi ha possibilitats d'acord, si Espanya ha d'oferir alguna cosa s'hauria de replantejar totalment la seva existència, la seva consitutció i la seva organització i això avui està molt i molt lluny, en una galàxia avui dia inassolible.
