Segons diuen les veus apocalíptiques del proespanyolisme, la Catalunya-Estat es veuria immersa en una situació econòmica complicada, una fallida: més crisi, més dèficit, menys inversió estrangera, sortida del país de multinacionals, impossibilitat de fer front al pagament de pensions o subsidis d'atur…

En definitiva, patiria tots els mals haguts i per haver. El que caldria, però, és que més enllà de les declaracions, els exabruptes i tota mena de verbs gruixuts, que són molts senzills de fer, totes aquestes afirmacions anessin acompanyades d'un exercici rigurós i seriós, d'una explicació i d'una argumentació ben detallada del perquè l'economia catalana patiria tot aquest devessall de calamitats.

De moment, no s'albira res en aquesta direcció. De fet, el que hom veu és que l'economia catalana cada cop va a més, tant pel que fa a les xifres, com pel que comenten i expressen acadèmics i economistes de prestigi. És el cas de rellevants intel.lectuals, tot reconeixent la viabilitat econòmica d'una Catalunya sobirana, com és el Col·lectiu Wilson o l'aparició d'estudis, reculls o llibres –com el que fa poc temps que ha editat el Col·legi d'Economistes de Catalunya-- en què s'afirma, de manera clara i rotunda, la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent.

A banda d'aquestes importants i gens menyspreables apreciacions, cal buscar i destacar dades objectives com és, per exemple, la quantificació de la inversió estrangera a Catalunya. Durant l'any passat, en ple procés sobiranista, la inversió estrangera al nostre país va créixer un 31,5% interanual, fins als 3.511 milions d'euros, segons un informe del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Catalunya va concentrar el 22,2% de la inversió estrangera a l'Estat durant el 2013. Un any que ha estat el segon millor any de la història en aquest camp, només per darrere dels 4.824 milions del 2010.

Una dada, totalment objectiva, que denota que el capital, la inversió forastera no tem el procés, ni tan sols un futurible i possible estatus polític, que faci de Catalunya un estat europeu sobirà. I el que està fora de tot dubte, és que el capital només inverteix allà on creu que la seva inversió serà rendible i anirà a més.

Dit això, també voldria posar l'accent en una altra dada objectiva: la internacionalització. L'economia catalana, cada vegada, està més internacionalitzada. Cada cop, té més dependència del mercat exterior. Catalunya ven més al món que a la resta de l'Estat. I això, també és objectiu.

Dos conceptes –inversió i internacionalització-- que són cabdals per a qualsevol economia. Juntament amb una altra "i": la de les infraestructures. Un altre aspecte, paràmetre que, de ben segur, també milloraria en una Catalunya independent.