Aquest és el reguitzell d'adjectius que definien el meu estat, pensament, sentiment el passat dijous 11 de setembre, un cop la "V" es va culminar. Unes sensacions, unes emocions compartides, afortunadament, pels gairebé 2 milions de catalans i catalanes que varen contribuir i construir la "V" de la Diada d'enguany.

Els catalans i les catalanes d'avui, del 2014, passarem a la història com el poble que ha fet, ha elaborat la manifestació més important de la història d'Europa, amb l'afegit que "només" som 7 milions i mig, i, d'altra banda, amb la complexitat intrínseca que tenia, ja que es tractava de formar una senyera de 12km en forma de "V". Digui el que es digui: un èxit rotund i sense pal.liatius.

La gent, el poble, el país continua mobilitzat. Infants, joves, gent gran, famílies senceres, grups d'amics, associacions diverses, entitats… s'hi bolquen i s'hi continuaran bolcant amb tots els ets i uts. No hi ha cap altra causa a Europa que sigui capaç d'arrossegar tantes persones. Estem mobilitzats i persisitirem fins aconseguir allò volgut, demanat i somiat. Ara bé, dit això, també cal destacar la tasca de les organitzacions que ho estan fent possible, amb el seu lideratge, mestratge i capacitat demostrada: Òmnium i, especialment, l'ANC.
No m'imagino com s'ho haguessin fet sense internet, sense els blogs, el correu electrònic i, sobretot, sense les xarxes socials"
L'Assemblea Nacional Catalana s'ha constituït en el cervell, en el motor que dóna força i impulsa tota aquesta voluntat col.lectiva dels catalans i les catalanes de voler ésser, de voler tenir veu pròpia en aquest grup, club que són els estats independents. Una organització que amb la feina i l'esforç voluntari de ciutadans i ciutadanes anònims d'aquest país està teixint un camí, realitzant unes accions i duent a terme unes iniciatives d'una rellevància i un impacte descomunals. Ho diem nosaltres, però el món també, a través de les seves veus –-els mitjans de comunicació i informació.

L'ANC ha aconseguit l'ajut dessinteressat de persones per tal d'assolir l'objectiu però també ha sabut aprofitar la potencialitat i les capacitats d'eines i instruments, com són les noves tecnologies i internet, per fer-ho possible. No m'imagino com s'ho haguessin fet sense internet, sense els blogs, el correu electrònic i, sobretot, sense les xarxes socials (Facebook i Twitter) per actuar de manera organitzada, per arribar a tanta gent, per estendre el missatge, les voluntats i les idees a gran part de la ciutadania d'aquest país. Han estat i han de continuar essent les eines i instruments bàsics sobre els quals han de girar totes les accions i iniciatives que ens han de portar el 9-N a votar i a decidir que volem ésser un nou estat d'Europa. Això sí, complementades per la resta de mitjans més tradicionals –-diaris, televisió i ràdio del país.