El domini .cat, el que identifica la llengua i la cultura catalanes a Internet, significa una història d'èxit per als catalans i les catalanes, per a tot el país en el seu conjunt. Una iniciativa, ben conduïda per la Fundació .cat, que tot i l'inici dur i complicat que va tenir, va saber reeixir-se i posicionar-se a la xarxa, d'una manera clara i rotunda.
Barcelona ·
El punt cat és, hores d'ara, referent per a la comunitat catalana a Internet, com ho demostren els més de 50.000 dominis ".cat" actius que hi ha en aquest moment a la xarxa d'Internet.
Un domini que va molt més enllà del simple fet d'ésser una matrícula catalana a la xarxa. El ".cat" dóna visibilitat al nostre país a Internet, allà on les Constitucions i els tribunals no poden amagar, tapar el que és una inqüestionable i absoluta realitat: que Catalunya és una nació mil.lenària que malda per continuar essent-ho molts i molts anys més.
Aquesta és la veritable força del punt cat. Una força que podria veure's afeblida com a conseqüència de l'aparició del ".bcn". Un projecte, una iniciativa engegada l'any 2008 pel govern socialista de l'Ajuntament de Barcelona, liderat en aquells moments per en Jordi Hereu, amb el suport del Partit Popular, que van veure una escletxa amb l'objectiu de minvar i minimitzar la potencialitat i la revolució produïda pel ".cat".
Si el ".bcn" es fomentés, la fortalesa del ".cat" es veuria delmada"
El juny del 2011, l'ICANN, l'organisme internacional que gestiona i regula els sufixos a Internet, va obrir un procés per a l'acceptació de nous dominis, ja fossin referents a ciutats com a territoris, països, empreses o entitats. Després d'un any, i tancat ja el període d'acceptació de noves peticions, el nombre de nous dominis demanats arriba a gairebé 2.000, entre ells el ".bcn", el ".barcelona" o el ".catalonia".
Actualment, l'Ajuntament de Barcelona és governat per CiU, sota la batuta de l'alcalde Trias i un equip de polítics rigorosos, honestos, treballadors i amb unes conviccions nacionals sobre Catalunya que estan fora de cap dubte. Per tant, afortunadament, res fa pensar que el ".bcn" pugui emprar-se com a arma llancívola en contra del ".cat". Ara bé, dit això, la política dóna moltes voltes i no es pot descartar que els que van engegar el projecte del ".bcn" el 2008, si algun dia tornen a governar, vulguin tirar endavant la idea.
Si això succeís, si el ".bcn" es fomentés per tal de fer de contrapès al ".cat", és evident que l'impacte, la fortalesa, l'empenta del ".cat" es veuria delmada i seria una situació nociva per al país en termes de xarxa i Internet. Una mala notícia en un espai on, generalment, la majoria de coses que s'esdevenen són positives i, per tant, evidencien la normalitat que el nostre país hauria de tenir en el món real. Tocarà, doncs, estar amatents i preparats.
