Wi-fi a la platja: la ciutadania de Barcelona pot gaudir ja d'internet, mentre pren el sol a la sorra, de franc, gràcies a l'Ajuntament. Aquesta és una de les recents iniciatives del govern municipal de la capital catalana. Un servei que s'estén més enllà del cap i casal, a d'altres ciutats i pobles d'arreu del nostre país.
Els governs locals estan impulsant la connectivitat als seus municipis. Edificis municipals, consistoris, places, carrers, platges, etcètera estan esdevenint llocs on s'hi han instal·lat punts d'accés a internet, fet que permet que els vianants tinguin la possibilitat de connectar-s'hi, de manera gratuïta, si disposen d'algun aparell com un portàtil, un telèfon mòbil o algun giny de darrera generació, cas dels iPads.
Que els consistoris apostin per la connectivitat, per facilitar i apropar les noves tecnologies a la ciutadania em sembla quelcom necessari, imprescindible, en els temps que corren. Una revolució tecnològica ens està sacsejant: internet, mòbils, telèfons intel·ligents, tauletes, Facebook, Twitter, LinkedIN, Google Docs, Google Earth, Google Maps... Són exemples que certifiquen aquests canvis, aquesta nova dimensió que són les tecnologies aplicades a les nostres vides diàries. És una evidència!
Ens trobem en una tessitura en què cal que els nostres poders públics, els nostres representants polítics executin mesures, tirin endavant iniciatives per tal que les TIC, internet i, en general, les noves tecnologies estiguin, en igualtat de condicions, a l'abast de tothom. No ens podem permetre tenir un país on l'accés a aquest nou món només sigui accessible a tots aquells que disposin dels recursos econòmics necessaris. D'aquí que habilitar xarxes wi-fi per connectar-se a internet de manera gratuïta, fer formació a les persones per tal que aprenguin a desenvolupar-se a internet i a conèixer i usar les noves tecnologies o habilitar al màxim els tràmits amb els ajuntaments i les administracions són accions, mesures que fomenten que la nostra societat, i dit d'una manera millor, la gent que en forma part, no quedi exclosa de la digitalització, d'internet i les noves tecnologies.
Hi ha un perill, però, aquesta exclusió, l'anomenda fractura digital, entesa com la marginació d'una part de la nostra societat al món de les noves tecnologies, sigui per la raó que sigui: econòmica, social, per edat... Tothom té el mateix dret, independentment de la seva situació econòmica, edat o classe social. És aquí on els poders públics han de fer mans i mànigues per tal que això no succeeixi, que tothom tingui la mateixa possibilitat d'entrar en el món d'internet i les noves tecnologies.
S'estan fent coses: la proliferació de les xarxes wi-fi per part dels governs locals n'és un clar exemple. Però, en absolut, n'hi ha prou. Cal anar més enllà, i està amatents, als canvis i les novetats d'un món tan i tan canviant. No ens podem permetre el luxe de què només un grup selecte, una minoria de privilegiats en tinguin accés i sàpiguen usar-ho. Seria un drama per al nostre país!
