Des de 1972, el 5 de juny de cada any les Nacions Unides promouen el Dia Mundial del Medi Ambient. Un dia que és una oportunitat per fomentar la sensibilització social sobre medi ambient i atreure l'atenció dels ciutadans i ciutadanes vers l'objectiu comú del desenvolupament sostenible.


Des de la formulació del concepte de desenvolupament sostenible, l'any 1987, el seu significat i oportunitat sociopolítica no ha fet res més que guanyar adeptes i reafirmar-se. Tanmateix, molt poca d'aquesta doctrina ha estat posada en pràctica fins ara. Per exemple, les emissions de diòxid de carboni, lluny de frenar o estabilitzar-se, han augmentat un 80% des de 1970, i un 40% a nivell mundial des de 1990, any de referència pel Protocol de Kyoto. Actualment, i des de l'any 2000 les emissions de CO2 estan creixent a un ritme del 3% anual.

Enguany el Dia Mundial del Medi Ambient serà especial, i ho serà perquè l'actual crisi financera ha evidenciat que la humanitat està arribant als límits físics de la Terra. Tal com s'ha comentat en alguna crònica anterior, créixer infinitament en un planeta finit és impossible. El ritme actual de consum de recursos energètics, minerals, alimentaris, hídrics, etc. està molt per sobre de la capacitat de regeneració d'aquests, per tant, fent un símil amb els ingressos d'una família, es pot afirmar que estem vivint dels estalvis, i no del producte del treball.

En els darrers temps s'han alçat nombroses veus acreditades defensant un canvi de model socioeconòmic, alguns emmarcats dins del New Green Deal i d'altres en el marc del Decreixement Sostenible. Dins d'aquesta darrera tendència, fa unes setmanes que el britànic Tim Jackson, assessor del govern de Gordon Brown en matèria de sostenibilitat va publicar Prosperity without growth?' en què reflexiona llargament sobre la crisi ecològica i energètica, i dibuixa el camí a seguir per fer un canvi de model que porti prosperitat per les persones, sense necessitat d'un creixement continu del consum.

La generació d'aquest nou discurs de la sostenibilitat aplicada, que en altres països s'està liderant des de l'administració, a casa nostra està mancat de qualsevol recolzament institucional. Per això, la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient d'enguany ha de servir per visualitzar que quan parlem de sostenibilitat no ens limitem a qüestionar els serrells del model socioeconòmic actual, sinó que ja hi ha la base per construir un nou model de prosperitat  i de futur per a tothom.