Cada cop són més els estudis que constaten que el risc d'una recessió econòmica a escala global no ve sol i se'n podria desencadenar una altra d'ecològica a llarg termini si el model actual de consum en determinats països del món -basat en gastar més del que es té- no es modifica de manera significativa. No hi ha acord sobre les dates d'aquest nou tipus de crisis, que té el seu origen en un ús abusiu de recursos com el petroli, la fusta o la producció agrícola, com tampoc sobre les seves conseqüències globals o locals. Un dels últims estudis i dels més pessimistes apareguts en aquesta línia és l'informe Planeta Viu 2008, publicat cada dos anys per la xarxa WWF, amb col·laboració de la Societat Zoològica de Londres (ZSL) i la Xarxa de la Petjada Global (GFN), i convertit en una referència en aquesta matèria.
Ens diuen les seves últimes conclusions que alguns països com els EUA i Xina tenen una demanda de recursos naturals (fusta, petroli...) superior als nivells que els seus ecosistemes són capaços d'oferir, convertint-se en "deutors ecològics" envers els altres països. D'altres, en canvi, com Brasil, formen part del grup dels països "creditors ecològics", doncs posseeixen més recursos ecològics dels que consumeixen, i els "exporten" als deutors. Si apliquem les variables de la xarxa WWF als Països Catalans, veuríem que formen part dels països que tenen una demanda de recursos superior als que poden oferir.
Aquestes conclusions són el resultat d'estudiar dos indicadors dels quals l'entitat en té dades des de 1998: el primer segueix l'evolució de 5.000 poblacions de 1.686 espècies de vertebrats (que presenta una reducció de gairebé el 30% en només 35 anys ) i el segon es basa en la demanda de recursos naturals, que augmenta any rere any, sobretot als Estats Units i a la Xina. James Leape, Director General de WWF, adverteix en el pròleg de l'estudi que "la possibilitat d'una recessió econòmica empal·lideix davant de la imminent crisi del crèdit ecològic (...) causat per infravalorar el capital ambiental, base de la supervivència i la prosperitat". I afegeix: "si les nostres demandes (de recursos) continuen a aquest ritme, a mitjans de 2030 necessitarem l'equivalent a dos planetes per conservar aquest estatus".
Sigui com sigui, concreti com es concreti, ja fa anys que diverses organitzacions com la mateixa WWF o reconegudes institucions internacionals com el World Watch Institute alerten de les possibles severes conseqüències que pot tenir gastar més del que es té quan el consum es basa en els recursos naturals. Pobresa i desigualtat social són, gairebé sempre, les primeres en visibilitzar-se.
Informe Planeta Viu 2008 http://assets.wwf.es/downloads/informe_planeta_vivo_2008.pdf
Xarxa WWF http://www.wwf.org/
Societat Zoològica de Londres (ZSL) http://www.zsl.org/
Xarxa de la Petjada Global (GFN) http://www.footprintnetwork.org/en/index.php/GFN/
