Ho alertava l'any 2003 un article a la revista Science: la concentració massificada d'animals en espais petits, la gran quantitat de residus que produeixen, la manca de controls sanitaris estrictes o la utilització generalitzada de vacunes, permetien a la grip porcina evolucionar d'un animal a un altre molt ràpidament.

A partir d'aquesta situació només feia falta esperar el seu salt als humans, fet que ja s'ha produït. Un salt que tenia com a població més vulnerable els grangers i les seves famílies i que, segons els especialistes, era d'esperar davant les escasses mesures existents en alguns països per tractar adequadament els animals i els seus residus. Un recent article publicat a la revista de la Fundació Eroski ajuda a entendre els factors ambientals que poden haver afavorit l'aparició d'aquesta malaltia entre els humans. Tot sembla indicar que el virus prové de la producció ramadera a gran escala, un tipus d'activitat que no ha parat de créixer en els últims anys, sobretot a Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, i el Pròxim Orient (a la Xina, per exemple, la producció porcina ha passat de 42 a 51 milions de tones entre 2001 i 2006). I, concretament, el virus podria provenir de granges dels Estats Units, on es produeixen barreges de gens de porcs, aus i humans. Alguns experts sostenen que un brot aparegut en una granja a gran escala dels Estats Units podria haver arribat a una altra granja semblant de Mèxic i haver mutat per a convertir-se en el virus actual. Sigui com sigui, aquest tipus de granges a gran escala, a més a més de facilitar com s'ha vist la ràpida transmissió i barreja de virus, són un tipus d'instal•lacions que tenen un efecte important sobre el canvi climàtic, ja que contribueixen en un 9% del diòxid de carboni (CO2) i del 37% de tot el metà produït per l'activitat humana (en un període de 100 anys el metà atrapa 20 vegades més el calor que el diòxid de carboni, considerat el principal gas d'efecte hivernacle), i són responsables de la tala de molts boscos per la seva conversió en pastures. I per què aquest brot ha aparegut amb més força a Mèxic? Tot i que encara no es coneixen amb exactitud les causes de la virulència que ha pres el brot en aquest país, alguns experts ho atribueixen a diversos factors ambientals. En primer lloc, l'elevada contaminació de l'aire de la capital mexicana debilita el sistema respiratori i facilita l'activitat del virus. Les deficiències alimentaries d'alguns pobles mexicans també ho hauria facilitat. En canvi, sembla que no existeix un consens científic a l'hora de relacionar la crisi amb el canvi climàtic. Diverses veus apunten que, tot i que el canvi climàtic està darrera d'altres efectes sobre la salut humana, no sembla que estigui relacionat amb aquest brot. En qualsevol cas, els responsables mundials i les principals institucions estatals han de vetllar amb urgència per garantir un sistema de producció ramadera que prioritzi l'atenció per les condicions dels animals, els seus cuidadors i l'entorn, per sobre de l'augment de la productivitat.