La utilització massiva del vehicle privat a les grans ciutats, entre les quals hem de sumar-hi la ciutat de Barcelona, compromet avui un dels seus principals valors: l'espai públic, que és l'espai de contacte, d'intercanvi i de comunicació dels ciutadans. Les dades així ho constaten: un 75% de l'espai públic de ciutats grans de l'Estat espanyol està dedicat al pas dels vehicles motoritzats. Aquestes són algunes de les conclusions que recull un recent estudi elaborat per l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona i publicat a l'últim número de la Revista de l'Institut d'Estudis Econòmics, amb seu a Madrid.
Segons apunta el prestigiós Institut barceloní, el model de mobilitat imperant avui en dia és del tot ineficient i genera situacions ridícules i sorprenents com el fet que, per exemple, en el cinturó interior de Madrid, on la velocitat mitjana de circulació no arriba ni 10 km/h, es circula de mitjana a una velocitat per sota de la que s'assolia a principis del segle passat, quan la tracció dels vehicles era animal.
En una societat d'elevades dosis de consum com actual, la imatge mediàtica del cotxe com a símbol de llibertat i estatus social el converteix en un dels mitjans més preferits per a moltes persones, tot i els problemes que aquest mitjà de transport genera i que són cada cop més acceptats socialment, com la contaminació atmosfèrica, el soroll, la congestió circulatòria, la inseguretat, l'elevada accidentabilitat o la intrusió visual del paisatge urbà.
Sigui com sigui, el fet que l'usuari no hagi de pagar els danys provocats per l'ús del cotxe incrementa encara més aquesta preferència, segons indiquen els propis autors de l'estudi. I tot apunta que, en general, tot i els esforços que estan fent algunes ciutats per intentar pal·liar els problemes esmentats (creació d'aparcament dissuasori, instauració de peatges urbans, etc.), els models de planificació urbanística i d'infraestructures que regeixen les ciutats actuals fan pensar que en els propers anys, si no s'actua de manera estructural i integrada, s'incrementarà encara més la dependència del vehicle privat.
Cada cop més cal considerar el vianant com l'element de referència, ja que moltes persones no disposen de vehicle i, en canvi, tots els conductors són en algun moment vianants. I això només és possible aplicant mesures econòmiques, normatives, organitzatives i d'educació per a la restricció en l'ús del vehicle, no n'hi ha prou amb la mera promoció del transport públic o l'increment de l'ús de la bicicleta.
