El "20" és el protagonista del consens que han acabant assolint a Brussel·les aquest cap de setmana els 27 governs que conformen la Unió Europea. Diu l'acord que abans de l'any 2020 els països de la UE han d'assolir els compromisos de retallar les emissions de diòxid de carboni un 20% i millorar l'eficiència energètica en un altre 20%, així com fer que el 20% de l'energia que es consumeixi provingui de fonts renovables.
Un acord que no ha estat gens senzill i que ha acabat fent concessions a determinades empreses dels sectors de l'electricitat, l'acer o el ciment, tot i l'eufòria manifestada per certs líders europeus com el mateix Nicolas Sarkozy, President de torn. Així, el pagament dels drets d'emissió en aquestes indústries només afectarà al 30% de les emissions al 2013, al 70% el 2020 i al 100% el 2027, és a dir, que s'acabarà complint set anys més tard del que proposava inicialment la Comissió Europea.
L'acord d'última hora també ha servit per rebaixar les pors dels qui creien que les mesures europees pel canvi climàtic poden afavorir la deslocalització de les empreses. Alemanya i Itàlia es van encarregar de suavitzar els compromisos en aquest sentit, de manera que les empreses que amenacen d'instal·lar-se fora de la UE no hauran de pagar per les seves emissions sempre que apliquin les tecnologies més avançades per reduir les seves emissions.
Coincidint amb el compromís europeu, es celebrava a Poznan (Polònia) la Cimera del clima de Nacions Unides. Aquí, en canvi, el compromís no ha estat tant definit i tant fort. Pocs representants n'han sortit contents, i els que més descontents n'estan són els països més pobres, que es queixen perquè els diners que havien de rebre per adaptar-se als previsibles efectes catastròfics del canvi climàtic al final no són els que esperaven. Mentre que organitzacions internacionals com Intermon Oxfam demanaven quantitats mínimes de 50.000 milions d'euros anuals per rebaixar els riscos, la quantitat es quedarà en només uns 200 milions, que han de servir per iniciar a partir de 2009 projectes per minimitzar els efectes de l'escalfament global, com la construcció de dics, platges artificials o centres d'alerta meteorològica. Aquesta xifra contrasta enormement amb els 200.000 milions d'euros que Europa destinarà per reactivar l'economia davant de la crisi. Els més descontents amb l'acord han estat països com la Xina, l'Índia, Pakistan, Sudàfrica, Colòmbia, Costa Rica, Brasil, Bolívia o les Maldives, que van manifestar contundentment a Nacions Unides la seva decepció.
Totes les mirades internacionals, però sobretot les europees, es troben ara sobre la política que pretén iniciar Barack Obama en aquesta temàtica. Els EUA són el país més contaminant del món i sense un ambiciós pla de l'administració Obama, l'esforç fet pels països europeus pot acabar esdevenint paper mullat.
