L'hivern d'enguany serà recordat, entre altres motius, per les copioses nevades que ha rebut bona part del país, sobretot els Pirineus. Les nevades activen habitualment un organitzat sistema de neteja de carreteres i de carrers de les ciutats basat en llençar sal comú per eliminar-hi les acumulacions de neu i de glaç. El baix cost de la sal i la seva capacitat per disminuir el punt de congelació de l'aigua la fan el mètode més efectiu i econòmic per aquesta finalitat.
Però aquesta pràctica té també desavantatges. Un informe elaborat pel Ministeri de Medi Ambient del govern del Canadà l'any 2000 i que recordava en un article la setmana passada la revista de la Fundació Eroski apuntava que l'ús continuat de sal per netejar de neu les carreteres pot tenir conseqüències ambientals, econòmiques i sanitàries importants, sobretot allà on aquesta és una pràctica recorrent. El govern canadenc constatava com la sal pot arribar a perjudicar els arbres que es troben fins a 200 metres de les carreteres o a incrementar el grau d'accidentalitat ocasionat pels animals que s'apropen a la carretera atrets per la sal. L'estudi fa adonar que la sal té també efectes corrosius i accelera el procés d'oxidació de la xapa dels baixos dels cotxes, incrementant-ne els costos de manteniment per part dels seus propietaris. D'altra banda, la barreja de gel, sal i el propi pas de les màquines llevaneus fa malbé l'asfalt de carrers i carreteres. També pot tenir conseqüències sanitàries, al perjudicar-se la qualitat de l'aigua per augment de la salinitat.
Al nostre país l'ús de sal a les carreteres és proporcionalment molt menor al del Canadà. s un país, juntament amb Estats Units, Alemanya, Finlàndia, Suècia o Àustria, on l'acumulació de neu al llarg de l'any és molt més important que a Catalunya. I tant és així, que aquests països han decidit reduir o eliminar l'ús d'aquest producte, fins i tot fent pagar multes de deu mil euros als ciutadans que n'utilitzin en les seves propietats, com és en el cas de Berlín.
Més enllà de la utilització selectiva, organitzada i moderada de la sal, una altra de les conseqüències de la preocupació dels esmentats països per aquest tema és la investigació en nous mètodes d'eliminació de la neu i del gel en els paviments. Alguns dels productes amb els quals estan experimentant són l'acetat de calci magnesi o l'acetat de potassi, molt menys corrosius, però com passa habitualment en aquestes ocasions, tenen un cost que supera vint vegades el preu del mètode tradicional, tot i que mica en mica va disminuint. Tot i la poca repercussió que té a casa nostra aquesta pràctica, sobretot si ho comparem amb els països mencionats, comencen a aparèixer veus que reclamen una moderació en l'ús de la sal en algunes zones de grans vàlua ecològica, sobretot en les carreteres que creuen els parcs naturals.
