El riu Tajo, amb un curs que creua la Península Ibèrica i desemboca a l'oceà Atlàntic, té tantes infraestructures hidràuliques (embassaments, rescloses...) com les que es poden comptar a la gran presa xinesa de "Les Tres Gorges". Amb aquesta dada a la mà, no és d'estranyar que l'Estat espanyol sigui, també, l'estat que té més preses per habitant del món.

Ningú no qüestiona la beneficiosa funció que han tingut i continuaran tenint els embassaments, sobretot per a la prevenció d'inundacions, per afavorir els cultius, per produir energia elèctrica o per abastir d'aigua potable a la població, sobretot en les àrees més mediterrànies.

Però de les 1.231 preses que es compten a l'Estat, ara mateix algunes ja són inservibles, obsoletes, i provoquen un fort impacte ambiental. I 20 d'aquestes caldria que es desmantellessin. Aquestes són, almenys, les conclusions a les que ha arribat el Fons Mundial per a la Natura (WWF) en un recent estudi.

Un dels impactes més evidents d'aquestes infraestructures és la fragmentació dels rius i l'amenaça que suposa per a les espècies que no poden completar el seu cicle vital, com és el cas del salmó o les truites, entre altres, que topen amb aquestes barreres artificials quan intenten arribar als seus espais de reproducció. La presa de Molló (Ripollès) és l'única que es troba a la llista del WWF del conjunt dels Països Catalans, tot i que l'organització internacional deixa clar al seu estudi que durant el període d'elaboració d'aquest informe la Generalitat va decidir eliminar-la.

El reiterat incompliment per part dels responsables de l'explotació de les obligacions ambientals contemplades en la resolució de la concessió, motivà que el 23 de juliol de 2003 la Generalitat li retirés el permís. Un informe dels Serveis Territorials de Medi Ambient a Girona justificava la decisió, en declarar que el tram conté una riquesa important de truita comú. De fet, el mateix estudi del WWF també reconeix que el Principat és pioner en la qüestió pel fet d'haver obert gairebé 40 expedients de caducitat de la concessió de l'aigua: el primer pas per a poder enderrocar els obstacles que s'hi associen.

El País Valencià, en canvi, només compta amb projectes d'inventaris de les seves infraestructures hidràuliques i, per tant, no es coneix amb prou precisió si les existents estan en risc, si tenen concessió en vigor o si suposen un impacte en el medi. I les Illes Balears, ni tan sols compta amb això.

L'enderrocament d'aquest tipus d'infraestructures, que pretén mantenir la biodiversitat, no hauria de veure's com una qüestió tabú, tot i que cal tenir present que sovint aquestes formen part del patrimoni fluvial i cultural de cada zona. Des de 1912, per exemple, s'han enderrocat més de 700 preses als Estats Units, principalment per motius de seguritat i econòmics. A la Unió Europea, només França ha estat un país pioner en aquest tipus d'enderrocaments, com els dos que es van eliminar el 1998 a la conca del Loira per afavorir la recuperació del salmó atlàntic a la zona.