Una candidatura oberta, però, a fer un bloc comú ─en cas que això sigui possible─ també amb CiU i amb els sectors sobiranistes del PSC, si aquests darrers sobreviuen a les properes llistes al Parlament europeu.

ERC i PSM han demostrat maduresa, doncs. No condueix a res l'etern enfrontament, i el homes i dones que conformen aquests dos partits a les Illes Balears són gent molt propera però moltes vegades diastanciada per historials de guerres cainites. Les actuals estratègies polítiques ja no poden tolerar un present com aquest: és l'hora de sumar i tothom ha detenir clar que la batalla política per la visibilitat de la nació catalana no es pot fer dins del marc espanyol: cal lliurar-la no sols a Brussel·les sinó també a les Nacions Unides.

Per això, un primer pas hauria de incloure el nomenament d'homes i dones sobiranistes del Principat, del País Valenciè i de les Illes a Brussel·les, d'aquí un any, al 2014. I caldria que tots plegats ens hàgim adonat que la batalla política en el marc de l'Estat serà molt difícil i potser desencoratjadora. I caldrà que aquesta es traslladi al marc internacional.

Malauradament, ICV sembla que no tornarà a presentar un candidat de consens nacional com Raül Romeva. Per això, cal que el partit repensi quin candidat presenta a Europa, un candidat que defensi el model social d'ICV i que alhora pugui sumar, inclòs en uns moments cabdals per a la nostra nació, el centre-dreta de CiU en qüestions de sobirania.

Tal com hem dit altres vagades des del Col·lectiu Joan Creixell, l'equip d'exetriors del Departament de Presiència de la Generalitat, rejovenit i dinamitzat, està fent una bona feina. Aquesta tasca hauria de venir complementada per una representació política parlamentària que entengui el moment històric que viu Catalunya i per la col·laboració d'ambdues en el marc internacional.