Ja fa més de cinquanta anys que es va iniciar la construcció europea, el que coneixem com Unió Europea, i la veritat és que s'han fet molts progressos cap a una visió conjunta d'Europa. Només cal veure com eren i es comportaven els estats europeus dels anys cinquanta del segle passat, per adonar-nos que en canvi és substancial.


S'ha passat d'una visió molt estatal i fins i tot de confrontació entre els estats europeus, a una situació, l'actual, d'un estats membres de la Unió Europea, amb una veritable aposta per progressar cap a quotes d'integració més evidents. De fet, podem dir clarament que la Unió Europea és ja una realitat econòmica consolidada, és l'àrea econòmica més important del món, només igualada pels Estats Units, però, per altre banda, en el vessant polític encara li falta molt camí a recórrer.  

Li falta progressar en les polítiques d'interior i també en la política exterior i de seguretat i defensa, aspectes que es veurien afavorits si s'aprovés i entrés en vigor el Tractat de Lisboa, ara per ara pendent de ratificar per quatres estats. Hem d'esperar que, finalment, podrem gaudir d'aquest Tractat i que s'impulsi l'Europa política, la qual, en un escenari mundial cada vegada més globalitzat, és del tot necessària, si volem ser influents en el món i si volem també tenir capacitat de defensar els interessos dels ciutadans europeus.

Exemples recents com el conflicte fe Geòrgia o la crisi econòmica i financera, fan palesa la necessitat de disposar d'un centre de decisió europeu que superi el marc estatal. Així doncs, esperem que els governants europeus tinguin una visió política en clau comunitària i permetin l'impuls cap a una Unió Europea amb capacitat política, que sigui garantía per la ciutadania europea i que exporti amb eficàcia els valors de la UE.