En el cas de la Unió Europea seria convenient que les receptes per afrontar i sortir de la crisi fossin en clau europea, que vol dir que tinguessin un àmbit d'actuació per tota la UE, i no fossin receptes independents de cada estat, com sol passar actualment. Si ens centrem en la casuística recent de la crisi grega, és encara més important que la UE doni una imatge d'unitat i, si cal, faciliti ajut a Grècia, amb la finalitat de que els inversos i les economies internacionals detectin a la Unió Europea com una àrea cohesionada.

Hem vist diferents episodis de la crisi grega, des de les dificultats internes del govern grec per apaivagar el descontentament social i polític, passant pel reconeixement de les dificultats financeres i posterior petició d'ajuda a la Unió Europea per part del Primer Ministre grec, a les dificultats de consensuar un pla de suport a la crisi grega per part dels estats i institucions europees, escenari en el que va destacar el posicionament especialment dur d'Alemanya al respecte. Va continuar amb una acció de suport europeu, juntament amb el Fons Monetari Internacional, que no va calmar la voracitat del mercat que seguia imposant tipus alts pel finançament del deute grec, fins que el diumenge 11 d'abril, els estats europeus han acordat un suport concret oferint a Grècia la possibilitat de disposar d'un crèdit de 30.000 milions d'euros, per enguany, al tipus aproximat del 5%, substancialment inferior al que el mercat li concedeix a Grècia.

De moment, el ministre d'Economia de Grècia ha agraït el suport, tot i que ha comunicat que no es farà us, però és evident que suposo una injecció de confiança d'Europa cap a Grècia, amb la finalitat que el mercat ho interpreti de la mateixa manera.

Sigui com sigui, això és actuar en clau europea i així s'hauria de fer en l'àmbit econòmic i en el polític. s la millor manera de ser influents en el context internacional i de defensar els interessos dels ciutadans europeus.