S'estan prenen moltes decisions a l'entorn de la crisi financera i, pel que fa a l'escenari de la Unió Europea, no totes coordinades. Fa uns dies rebíem la noticia que el Banc Central Europeu baixava en un 0,5% els tipus d'interès en concertació amb els principals bancs centrals mundials, com són la Reserva Federal dels Estats Units, el Banc del Canadà, el d'Anglaterra, el Banc Central suec i el de Suïssa, en una operació que té l'objectiu donar confiança a la ciutadania, a les empreses, als inversors i als bancs.
Veurem si aquesta acció va bé i si, finalment, repercuteix amb una baixada de l'euribor que és l'índex a que es referencien bona part de les hipoteques que tenen els ciutadans. Aquesta acció, juntament amb la que han pres els governants dels quinze estats de la zona euro en el sentit de garantir el suport als bancs fins a finals de 2009, són accions coordinades que diuen molt a favor d'una Europa unida. Però també hem assistit a decisions en clau estatal, com les preses pel Regne Unit o Irlanda i també Alemanya, en suport dels seus bancs, sense coordinar-ho amb els altres estats de la UE. Sembla ara que, finalment, s'ha aprés la lliçó i s'intenta actuar coordinadament, acció que per la Unió Europea representa un fet molt important, després de la falta de consens en temes com la guerra d'Iraq o el procés de la Constitució europea. En aquesta crisi global, la intervenció de tots els estats de la UE conjunta i coordinadament, és bàsica per la força que poden tenir les decisions conjuntes i també per la imatge de cohesió interna i a nivell internacional.
