Fa pocs dies varem assistir a una marató frenètica de relacions internacionals. Primer amb la reunió a Londres del G-20. Després a Estrasburg, dins del 60è aniversari de l'OTAN, on es va celebrar una important reunió de l'aliança atlàntica.


Posteriorment a Praga, a la cimera de la Unió Europea amb els Estats Units i, finalment, a Turquia, a la reunió de l'Aliança de Civilitzacions. En aquestes importants reunions de caire global s'han marcat les pautes de funcionament de les estratègies de l'economia i la política mundial a curt i mig termini, de manera que les podem considerar d'una importància cabdal per l'equilibri i cohesió del planeta i, naturalment, també de la Unió Europea.

Veurem si les decisions acordades i, més important, la seva aplicació pràctica tenen el resultat esperat i ens situen en un món que vagi progressivament sortint de la crisi econòmica, en un món més obert políticament i sobretot més segur. Si és així, hauran estat ben empleats tots els esforços esmerçats en aquesta frenètica setmana. De totes manera, pel que fa a la Unió Europea, tot i que és important i del tot necessari que assisteixi amb capacitat de decisió en aquests fòrums internacionals, no ha de descuidar la pròpia cohesió interna, basada en la frase units en la diversitat.

La UE no ha de deixar de vetllar perquè aquesta diversitat gaudeixi de bona salut, no tan sols referida a la diversitat dels estats, sinó també a la diversitat cultural i lingüística de pobles i/o nacions amb identitat pròpia que hi ha dintre del club comunitari, com són els casos de Catalunya, Euskadi, Galícia, Escòcia, Flandes i molts altres.

L'equilibri de la Unió Europea s'ha de basar en el binomi tant usat de local-global, entenent que allò local ha de superar el concepte d'estat-nació i situar-se en totes les realitats nacionals i culturals existents en aquesta àrea de cinc-cents milions de ciutadans que conformen l'actual Unió Europea. L'èxit de la UE vindrà tant de la cohesió interna basada en la diversitat, com de la capacitat política d'influir pel que fa a les relacions exteriors. Aquest és un dels seus reptes més importants.