Amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, que dóna un impuls a la capacitat institucional de la UE amb la creació del President del Consell de la UE per un període de dos anys i mig, renovable una vegada, i amb mes poders per l'Alt Representat de la Política Exterior,

és evident que la UE pot donar un impuls polític significatiu, especialment pel que fa a la política exterior, que és per on queda més clara la seva feblesa.Només cal recordar el trist paper fet per la UE en la guerra de l'antiga Iugoslàvia o en les postures dels estats membres en relació a la guerra d'Iraq, moments en que la imatge internacional de la UE va quedar molt tocada, així com la relació entre els mandataris dels estats membres.

Tots sabem les dificultats que hi ha hagut fins aquest moment d'entrada en vigor del Tractat, quan es van haver de superar altres desavinences en el marc de la fallida Constitució europea. Així, davant la realitat que ens trobem, amb un món cada vegada més globalitzat i amb importants i clares àrees de poder, com són els EUA i els emergents Xina, India, Brasil i d'altres, els estats europeus no tenen mes remei que anar junts.

La fórmula ja la tenim, és la Unió Europea, ara amb un flamant Tractat que, si s'aplica en clau europea, pot donar molt de si pel que fa a la política exterior i de la seguretat i defensa. Aquest, el de la política i concretament el de la política exterior i de la defensa, és el veritable repte que té la UE sobre la taula. s evident que la crisi econòmica és important i al seu entorn s'estan fent accions tan a nivell estatal com a nivell europeu, com la recent d'establir una taxa financera per les transaccions internacionals; i també és important lluitar contra el canvi climàtic o resoldre qüestions com l'encaix de les nacions sense estat a la Unió Europea, però la transcendència que ens permetrà ser influents en el món passa per tenir una única política exterior i de defensa que estigui per sobre dels particularismes estatals.